ELS ANYS

ELS ANYS

Annie Ernaux

Traducció Valèri Gaillard

223 pàg.

Assistim a l’inventari de records de l’autora, compartim amb ella sis décades de la seva vida, des de la quotidianitat de la llar, les relacions amb la família, els veïns, els primers anys d’escola, fins a analisis acuradissims de les realitats polítiques del seu entorn i del món, un analisi rigoros des de tots els ámbits de la societat. Una capacitat de la qual no podem prescindir, el llibre que tenim a les mans ja ha esdevingut un clàssic, del que es valdran generacions futures.

“Les maneres de caminar, d’asseures, de parlar i de riure…

...transmetien la memòria passada de cos en cos des de la profunditat de les zones rurals franceses i europees” pàg. 28

A França, als anys 40 és va viure un gran avanç, a la vida dels infants, ja era prioritat el calendari escolar, fins aleshores, els infants havien d’estar disponibles per ajudar a la família.
El gran esdeveniment del primer sou, d’estar inscrits a la seguretat social, de formar part… el sexe, “la reputació social de les noies” les mares i les seves actitus ancestrals, els avortaments clandestins.

El moment en el que canvien els objectius de les noies:

“1) Convertirse en una noia prima i rossa, 2) ser lliure, autònoma i útil al món.

Vilolència a l’altra riba de la mediterrànea, moviments migratoria massius, desigualtats terribles.

“Amb la guerra freda a l’exterior, la gent se sentia aixoplugada a l’interior” pàg. 74

Respecte al sexe costava convèncer-se de la legitimitat del plaer, “conservavem la vergonya de les mares”.

Els anys 60, els primers cotxes, els primers electrodomèstics, els primers fills d’obrers a l’universitat. Viure amb consciència de manera permanent “des d’on parles tu?”. El miratge de no envellir mai.

“L’arribada cada vegada més acelerada de les coses feia retrocedir el passat.” pàg. 82

“La profusió de les coses amagava l’escassetat d’idees i el desgast de les creences” pàg. 84

La globalització, la crisi, el Mercat Lliure, els dirigents d’arreu que semblen orquestrats, la pobresa i la riquesa no deixen de creixer als nostres ulls, no serveixen les experiències, noves malalties que ens deixen impotents.

A la política es donen canvis sense precedents:

“...ministres iupis que ja no despertaven cap temor entre la gent de dretes” pàg 153

Més consignes, no podem envellir..., hem de posseir

La substitució frenética de tot allò que ens envolta. “La memòria ja no tenia temps d’associar-les a moments de l’existència”. Pàg. 183

“Res del cos humà, ni de les seves funcions orgàniques, no escapa a la perversió industrial” pàg. 201

Abans de començar la lectura, una cita d’Anton Txèkhov:

“...El que avui sembla important, crucial, de conseqüències greus, donçs bé, arribarà un moment que s’oblidarà, en que ja no tindrà cap importància...”
Un anàlisi magistral de sis dècades en les quals tots ens sentim reflectits, una obra imprescindible, un clàssic inqüestionable.