330

 

llibre

 

 

 

LA CASA DE LA BRUGUERA

Elizabeth Gaskell

Traducció Marta Pera Cucurell

218 pàgs.

Elisabeth Gaskell, (1810-1865), La casa de la bruguera, (1850)

Una vegada més, de la mà de la Gaskell, entren en la vida quotidiana, coneixem personatges als quals les circumstàncies han aportat dignitat i saviesa i d'altres als quals els privilegis han minvat de manera irreversible, és el cas dels germans Browne, Maggie una noia assenyada, treballadora i amb un sentit comú exemplar, ell, Edward, una víctima dels privilegis que la mare considera que mereix en detriment del tracte que fa a la filla, la senyora Browne, és una dona amargada que governa casa seva amb despotisme i arbitrarietat, res la porta a reaccionar, recolza al fill, fins i tot davant actes delictius; tenim la minyona Nancy, una dona de bondat infinita i amb una tendència natural a l'harmonia; ens presenten dues dones més, Ermínia, intel·ligent i assenyada, una noia que, tot i ser molt rica i tenir privilegis de formació, sap estar al costat dels que l'envolten i fer bon ús dels seus mitjans i la senyora Buxton, una dona malalta, que és una referència pel que fa a principis ètics.

Admirem la relació sincera i profunda que té Maggie Browne amb la seva forma d'espiritualitat, l'alt nivell de compromís, també, el coneixement de la natura.

El terratinent Buxton, un home d'una gran bonhomia, només reacciona de manera convencional quan vol el millor partit per al seu fill únic i desaprova el casament amb Maggie, el temps i les circumstàncies el porten a reaccionar i a donar el seu vistiplau als plans de la jove parella. El seu fill, un jove valent i decidit que gosa fer la seva, prescindint de la voluntat del pare i del que li correspon fer pel seu estatus.

Maggie, sacrifica el seu futur per protegir el germà; partirà a Amèrica, és el que la mare ha decidit per protegir el fill; un greu accident impedeix el viatge, en aquest accident de manera miraculosa salven la vida Maggie i el jove Buxton, som davant d'un final de plenitud total, els "bons" troben la felicitat i la senyora Browne, absent del món, plorarà ell fill idolatrat.

Gaskell, ens mostra realitats que tenen a veure amb les relacions de poder als microcosmos familiars, "dictadors domèstics" que fan ús del seu poder, ens parla de diferències dins les famílies que modelen els destins, bondats i intel·ligències que superen totes les proves, persones reduïdes a uns nivells de mesquinesa que els converteix en éssers perillosos i alhora desvalguts; aprofita per donar-nos a conèixer la natura, el moment històric, les grans expedicions a Amèrica a la cerca d'oportunitats, la vida als vaixells el risc de naufragar.

Els lectors de la Gaskell, ens reafirmem, una vegada més, en la nostra admiració, una recomanació del tot segura.

329

 

llibre

 

 

EL QUADRE DE DORIAN GRAY

Oscar Wilde

Traducció Yannick Garcia

Pròleg Albert Serra

203 pàgs.

Tenim a les mans una edició fonamental de l'obra de Wilde, després de cent vint-i-un anys, ens ofereixen la traducció de l'original tal com va ser concebut per l'autor, aquesta obra va néixer en un moment en qual la repressió a Anglaterra contra els homosexuals era més impecable que mai, es dictaven lleis per perseguir les persones que no encaixaven amb els cànons que la societat establia, l'autor va patir la pèrdua de llibertat, aquesta novel·la va ser una de les proves de càrrec per condemnar-lo a dos anys de presó.

Hem conegut versions, fins i tot es pot dir que és una obra de la qual tothom gosa parlar, les versions "mutilades" s'han fet populars. El text al qual podem accedir, conté el pròleg d'Albert Serra, el prefaci de l'autor de 1891 i un epíleg, imprescindible, del traductor, amb tots aquests avantatges, ens enfrontem, en les millors condicions, a la lectura d'un clàssic que passarà a formar part de la nostra experiència de lectors.

Tres personatges, Dorian, el pintor Basil Hallward i Lord Henry; el jove de bellesa enlluernadora que pretén fer etern allò que està condemnat a desaparèixer, l'esplendor de la joventut; el pintor que serà l'únic que manifesta els seus sentiments, la seva passió, el cínic i brillant Lord Henry que durant tota la lectura ens enlluerna amb les seves aportacions.

Ens parla de la societat que els acull, una societat que no ha canviat en el fonalmental:

"Han oblidat el més elevat dels nostres deures, que és el que tenim envers nosaltres mateixos...

...La nostra estirp ha perdut el valor...

...La por a la societat que és la base de la moral, i la por a Déu, que és la base de la religió, són les dues coses que ens governen. I malgrat tot... " pàg. 40

La nostra gratitud al traductor, que ens dirà a l'epíleg:

"... I en aquest cas el traductor no és neutral, sinó més aviat còmplice: tria les paraules, la intensitat del discurs, les ambigüitats. No és innocent, doncs, tampoc: restitueix, però també interpreta." pàg. 203

Una nova edició les característiques de la qual li donen legitimitat, una recomanació segura.

328

 

llibre

 

 

 

UN HOME ENCANTADOR

Alice McDermott

Traducció Marta Hernández i Zahara Méndez

335 pàgs.

A finals dels anys vuitanta a Nova York, amics i parents d'en Billy es reuneixen després del seu enterrament, ens presenten en Dennis, l'amic d'en Billy, a partir d'aquesta relació d'amistat coneixem una forma genuïna d'amor incondicional, estimació i compromís. La filla d'en Dennis serà la narradora.

Ens remeten a la joventut dels dos protagonistes en Dennis i en Billy, la seva joventut el final dels anys quaranta, la comunitat que els acull, famílies d'origen irlandès que van arribar a Nova York per trobar oportunitats, són creients i practicants de la seva forma de cristianisme; persones que lluiten per la supervivència que prosperen o s'enfonsen; en Billy, un jove amb un gran atractiu, un home que ha de conviure amb un mal que domina la seva vida, és alcohòlic, ho és malgrat que el seu amic Dennis, que mai l'ha deixat.

Coneixem l'Eva, una joveneta que fa de mainadera, a Nova York, amb la seva germana, treballa a la casa d'una família que tenen sis criatures; un diumenge a la platja les dues noies coneixeran als amics, Billy i Dennis; Billy queda fascinat per l'encant de la noia, tot va molt depresa, fan plans de matrimoni, ella ha de tornar a Irlanda, ell viu el compromís, el seu propòsit és que torni, li ha regalat un anell, enviarà regals per a ella i els seus, treballarà en dos llocs per aconseguir els diners del passatge de tornada a Nova York.

Mentre desfilen tota mena de personatges que son clau en la societat que els acull, l'oncle Daniel, tramviaire i pare de Dennis, aquest discret treballador és un puntal de la comunitat d'emigrants, sap ajudar als nouvinguts amb tota eficiència, en Dennis, té el record de la seva infància on, a un pis diminut que ocupava amb els seus pares sempre hi havia algú que necessitava un lloc per dormir; la mare d'en Dennis, un cop viuda es va casar amb en Holtzman, alemany propietari d'una sabateria, un home astut pels negocis, que va donar feina als dos amics, en Billy i en Dennis, que treballaven a una important companyia d'electricitat, feien una doble jornada a la sabateria.

Les formes de vida de la comunitat, la religió els mossens amics de les famílies i sempre la lluita perquè Billy superés la seva malaltia, el propòsit de l'amic, perquè deixes de veure. La dona d'en Billy, una dona abnegada, que després d'haver estat educada amb les monges, ha de "sortir al món" per tenir cura del seu pare un alcohòlic inofensiu, un home que com en Billy sempre va tenir prou forces per guanyar-se la vida, però no per aturar la set que l'havia de matar.

En Billy és víctima d'una picaresca, ens costa trobar una altra paraula per "jutjar" l'Eva, quan ell envia a Irlanda els diners per al bitllet a Nova York, ella, enlluernada per aquella quantitat de diners, els dedica a obrir una benzinera, es casarà i tindrà fills... a en Billy li diuen que la seva promesa ha mort, ell cau en l'absoluta desesperació, la vida continua, ha de treballar a la sabateria per tornar els diners que l'Holtzman li havia prestat per pagar el viatge de l'Eva; no deixa d'escriure als pares de la noia, en la seva creença que compartien la pèrdua... amb els anys viatjarà a Irlanda, amb capellans, aquell viatge té l'objectiu d'una cura, una més, de l'alcoholisme, quan arriba al llogaret on tantes cartes havia adreçat, es troba amb l'Eva, una dona que els anys han transformat, és la mestressa d'un negoci, té fills... li diu el que va passar i s'ofereix a tornar-li aquella quantitat que li va servir per iniciar una nova vida, en Billy refusa els diners, amb tota elegància, amb la dignitat que la malaltia li permet.

Coneixem com és la vida quotidiana, les casetes d'estiueig a Long Island, on el padrastre d'en Dennis, ha deixat una casa, que serà el darrer refugi d'en Dennis, s'instal·larà allà un cop jubilat, i compartirà uns darrers anys de pau amb qui va ser l'esposa del seu amic.

Coneixem una realitat de moviments migratoris, se sobreviu o es fracassa, la germana de l'Eva, amb qui feia de mainadera, gràcies a l'ajut dels senyors per als quals treballava va arribar a anar a la universitat i ara és una dona independent que viu, sense contacte amb la família, a Nova York, el triomf mai no ho és del tot...

Alice McDermott, una escriptora que sap arribar a l'essència de les persones, ens porta a compartir la vida dels lluitadors incansables, coneixem la feblesa heretada, de la bondat infinita, de la força de l'amor incondicional, el compromís de l'amistat.

Una recomanació del tot segura, una autora que reflexiona sobre la realitat dels que han de començar a viure sense arrels, unes arrels que s'han de crear en les generacions futures, la supervivència com un objectiu, fets amb els quals convivim, una reflexió del tot oportuna.

327

 

LLIBRE

 

PRIMAVERA I SIBÈRIA

Artem Mozgovoy

Traducció Jordi Martín LLoret

315 pàgs.

Artem Mozgovoy, va néixer l'any 1985 a Sibèria, pare i mare, enginyers, vivien en un apartament molt petit, ell no s'explica perquè al país amb una densitat de població espectacularment baixa, el govern té l'objectiu d'aprofitar l'espai i fer que les persones visquin amuntegades; és un jove d'una sensibilitat especial que trobarà complicitat en la relació amb la mare, una dona a la qual les circumstàncies d'una infància del tot difícil han convertit en una persona d'una bondat, intel·ligència i capacitat de reacció impecable, per contra, el pare és un home atrapat per la tradició al qual la inèrcia fa covard. Coneixem l'àvia paterna, viu a una casa i conrea un hort, en aquest espai queda patent la seva sensibilitat i capacitat per acollir i estimar, és el "paradís" que ha conegut el nostre narrador... El Déu de l'àvia no és Lenin, sobre de la nevera té la imatge de Crist.

Comencen els canvis al país, els pares deixen la feina, obren un comerç, confien que són davant d'un futur diferent; els avis no ho creuen... tot és un miratge, la vida és cada vegada més difícil... a la mare res la fa trontollar, va endavant, marxen amb el fill a una població més gran, el noi podrà anar a una escola de prestigi per preparar-se per la universitat; ens sorprèn el nivell de l'adolescent, en un examen oral, quan parlen entorn Gógol, sap entrar en detalls propis d'un especialista; aquest jove, ja ha fet de l'adquisició del coneixement una forma de vida, s'estima la literatura, conviu amb els clàssics d'ençà que és un infant; hi ha un moment, que el pare li proposa lectures que ell no pot pair, ja ha accedit als grans noms de la literatura russa, quan el pare li diu que ningú llegeix Guerra i Pau, ell li respon que si és així, ell serà el primer.

A l'adolescència viu una gran història d'amor, el seu company Andrei, un jove d'unes capacitats extraordinàries, fa unes anàlisis exemplars de la política que els toca viure i de la història que els ha precedit, els pares d'aquest noi són agents del KGB, ells mateixos el delaten, molt jove ja perd tots els horitzons, es mou per Moscou totalment derrotat, sense cap possibilitat sobreviure.

Coneixem un professor, de gran prestigi dins el liceu, que practica, sistemàticament, abús sexual amb els alumnes; professores apassionades que no han perdut la capacitat de transmetre el coneixement; persones que, contra tota lògica, tenen un espai íntim que el sistema encara no ha violat, és el cas del professor d'anglès, antic company de la mare.

El nostre narrador, tindrà l'oportunitat d'un període a l'estranger, hi ha la possibilitat que de quasi dos mil alumnes, cinc puguin sortir del país per fer una estada a Amèrica del Nord, ell té el nivell acadèmic i d'anglès, s'ha format tot sol des de la infància, només al final assistirà a unes classes; aconseguir el suport, imprescindible, d'un professor també implica haver de patir un abús de poder.

L'obra que tenim a les mans va més enllà de les classificacions, aprofundeix en la política, l'antropologia, la societat i les formes de vida, l'autor aconsegueix endinsar-se en el seu present, i ho fa amb objectivitat, aquest text va ser escrit el 2014, a vint-i-nou anys, ho va fer en anglès, no podia ser d'altra manera, una reflexió tan impecable no podia ser escrita en rus, ha estat traduït a diferents llengües, té les característiques d'un clàssic imprescindible, ens porta a entendre una realitat de la qual cada dia ens arriben versions que ens confonen, ens parla del dolor de les persones que són rebutjades per la seva sexualitat, ens parla de bondat sense mida, quan ens presenta l'àvia; de la resiliència quan coneixem la mare; de les persones incapacitades per reaccionar, del dolor davant de joves com Andrei, el primer amor, un noi d'intel·ligència exuberant, apassionat i valent, al qual el fanatisme dels mateixos pares porta a la destrucció.

L'àvia, una dona d'una admirable, diu quan s'acomiaden:

"-Resaré per tu, Alioixa-. Resaré per tu, i tu escriu...

-Per tu, bàbuixka... Escriuré... Per tú..." pag. 313

Artem Mozgovoy, un autor a qui manifestem la nostra més profunda gratitud, ha posat al nostre abast una obra de contingut imprescindible i d'una gran perfecció literària.

326

 

llibre

 

 

LA VIDA EN EL CAMPO

Giovanni Verga

Traducció Hugo Bachelli

149 pàgs.

Giovanni Verga, (1840-1922) La vida en el campo (1880)

Giovanni Verga, principal representant del verisme, que és com a Itàlia es coneix el que en altres llocs és el naturalisme.

Vuit narracions, un traç perfecte, en poques línies ens presenten un personatge i la seva circumstància, l'atmosfera ens atrapa, som davant de narracions a les quals ens veurem en la necessitat de tornar; la vida al camp, costums ancestrals, la pobresa, fets que no es poden evitar, la força del destí, "esa valiente resignación a una vida de sacrificio".

Jeli, el potrero. Un infant que ha crescut lluny dels pares, la família s'ha disseminat, cercant la manera de sobreviure; recordarà la mare, a la qual ha vist en molt poques ocasions, en el seu darrer moment; assistirà al pare malalt i quedarà sol al món. Res l'atura, és un nen i un jove assenyat i responsable, hi ha un fet que el farà caure en desgràcia, quan anava amb el bestiar a la fira, un poltre es va precipitar per un barranc, l'han de sacrificar; el majoral li aconsella que no gosi presentar-se davant l'amo:

"... porque lo que te deba te lo pagaría con monedas amargas." pàg. 49

La seva vida fa un gir, farà de cabrer, aprendrà aviat la nova feina. Jeli d'ença que era un infant s'estima una nena, Mara; des de molt petit va ser company de jocs del fill dels senyors, es parlaven de tu, aquest nen, que tenia tots els privilegis, era amic de Jeli, li havia escrit en un tros de paper el nom de la nena amb la qual es casaria, Mara. Res va ser fàcil, Mara va triar un altre pretendent, aquest la va deixar perquè era de domini pùblic que la noia era amant del fill de l'amo; Mara va decidir que millor que quedar soltera era casar-se amb Jeli, per a ell el matrimoni, va representar la plenitud, ella no va deixar la relació amb el senyor, el marit tirarà pel dret i matarà l'amant de la dona.

La força de la religió:

"Se acercaba las Pascua, y el mayoral enviaba a todos los hombres de la hacienda a confesarse con la esperanza de que, temerosos de Dios, ya no robaran más." pàg. 66.

Malospelos, un ésser sense drets, fins on pot arribar la deshumanització quan la misèria pren protagonisme, el món de la mina, amb molt poques planes ens presenten aquest univers amb tota la seva complexitat, vides sense horitzó, injustícia permanent.

Amors, passions desbordades La loba, aquesta dona a qui res aturava per satisfer el desig; Guerra de santos, assistim a escenes que mostren un fanatisme desfermat, cal una epidemia de còlera per que els supervivents mostrin una mica de seny, però hi tornaran, la força del costum, la necessitat ancestral de formar part d'un bàndol.

Giovanni Verga, un autor que va influir en autors de la generació següent d'Annunzio, Pirandello o Deledda. Pavesse o Pasolini, van tenir present la seva obra i Visconti va filmar el 1948 La terra trema a partir d'un text de Verga.

No podem deixar de manifestar el nostre reconeixement i gratitud davant la perfecció dels relats, quan llegim G. Verga tenim la seguretat que som davant d'un autor fonamental, els seus personatges ens acompanyen. Una recomanació del tot segura.