Amb èmfasi: recomanacions literàries

 

 

UTZ

Bruce Chatwin

Traducció Dolors Udina

166 pàg.

Bruce Chatwin 1.940-1.989. Molt jove va treballar a Sotheby’s, on aviat és reconegut com un expert, als 26 anys fa un canvi de rumb, es decanta per l’arqueologia, a partir de la publicació de “En la Patagónia”, 1.977, es consagra com a escriptor.

Ens trobem a Praga als anys 50 quan Utz ja és un personatge observat, que ha de patir les visites periòdiques d’un curador de museu, una fotògrafa i un membre de la policia secreta, més endavant Utz diu:

“Escolten sempre, no paren de escoltar-ho tot… Per això no senten res!” pàg. 132

Utz, un home obsessionat pel col·leccionisme:

“Detestava la violència i, en canvi, li agradaven els cataclismes que llançaven noves obres d’art al mercat” eren les grans oportunitats dels col·leccionistes.

“Havia intentar conservar l’elegància de la vida cortesana europea en un microcosmos. Però el preu era massa alt. Detestava les humiliacions i les claudicacions…, i al final la porcellana el repugnava.” pàg. 164

Viatja a Vichy, coneix al Dr. Forestier, un home:

“amb la boca plena d’indiscrecions pressumptuoses”79

Té una col·lecció paral·lela en una caixa forta a Suïssa.

No pot deixar el país “La col·lecció el tenia presoner...” “...i evidentment, li havia destrossat la vida!” pàg. 100

Viu aïllat en un pis de dues habitacions, té pocs amics. Una serventa fidel, la Marta “la seva Columbina eterna” l’única persona amb qui podia confiar “en un món de lleialtats canviants” ajudat per la Marta aconsegueix que la col·lecció no perduri després de la seva partida, el seu final arriba precedit d’una malaltia que li permet fer plans, sempre acompanyat per la “companya” fidel.

Coneixem el cau on es troben grans intel·lectuals que les circumstàncies han convertit en treballadors manuals, ens presenten el filòsof catòlic Miroslav Zítek, havia fet de jardiner i escombriaire, amb quasi 60 anys aquesta feina li resultava pesada i la canvia per ser missatger amb bicicleta, la seva tasca consisteix a traslladar el software de l’ordinador d’un informàtic a l’altre a través de la ciutat. Aquesta feina li dona l’oportunitat de disposar d’uns moments per treballar en una habitació, al final del dia es reuneix amb els seus companys, els llegeix els seus escrits.

Tenim a les mans un altre gran encert dels editors de Quid pro Quo, un clàssic que no podem obviar, que ens arriba en la traducció de Dolors Udina, una vegada més una recomanació sense reserves.