SOŃKA d' Ignacy Karpowicz

SOŃKA

Ignacy Karpowicz

Traducció Xavier Ferré

232 pàg.

Dues realitats més pròximes en el temps que en el present que viuen en Igor i la Sońka. Ella és una dona que pertany a la història de l’indret que la vist néixer, un llogaret entre Polònia i Bielorússia, les seves rutines, el records… amor, desig, dolor i per sobre de tot soledat, impotència i por… La seva vida està arribant a la fi, marxarà d’aquest món sense deixar res ni ningú, com la gossa Borbus XII la darrera de la seva dinastia, en Borbus Primer, l’Ari, va salvar la vida de Sońka, gossos, gats, vaques… els companys veritables, amb les persones no hi va poder comptar tant, un pare de qui preferia els cops, eren millors que altres formes de relacionar-se, els germans, l’amant, el marit, els veïns i la Guerra, potser l’únic moment de dolor compartit, les altres experiències anaven adreçades només a ella.

Igor és algú que representa el present, la creació, l’art, atrapat en una crisi que sobreviu a totes les estratègies per desfer-se’n. Serà la Sońka, qui li donarà motius per continuar, convertir la persona en personatge, convertir el que envolta la dona en decorat… una vida més suportable com creació per ser mostrada, excessiva per quedar dintre d’aquella vella, ella va descarregant el seu passat, ell el rep.

...”com si algun comptable anés afegint aquells dies al compte de la seva vida, restant-los del compte de la Sońka” pàg. 64

El records brollen, guerra, humiliacions, amor en estat pur, tot a l’hora.

...”la Sońka sentia perquè era molt fàcil insensibilitzar-se.” pàg. 105

“Ara seu amb els ulls diferents, jove i rosada, esvelta com un àlber, fresca com un llençol que s’ha endut el vent” pàg. 163

Fins aquell moment la seva vida havia sigut només silenci, només la fidelitat dels animals. Malgrat tot, va saber salvar els pocs moments de plaer com un tresor per entregar-ho tot a un desconegut i amb aquest acte salvar-se el dos.

Per la Sońka coneixem el dolor de la guerra, les humiliacions, l’amor, el desig… però sobretot el silenci, el silenci que ha presidit una vida excessiva per a la memòria d’una persona, una vida amb dimensions de tragèdia, una vida per ser representada.

Una manera de dir que primer sorprèn i després ens ha atrapat, una vegada més una recomanació sense reserves.