llibres

 

LOS FUEGOS DE OTOÑO

IRÈNE NÉMIROVSKY

Traducció: José Antonio Soriano Marco

251 pàg.

1.912, ens presenten la societat d'abans de la Primera Guerra a través de dues famílies que viuen immerses en els costums que es repeteixen metòdicament per perpetuar les tradicions. Thérèse, òrfena de mare, viu amb el pare i l'àvia materna, la Sra. Pain, una dona que ens sedueix, és llesta i bona persona, el pes dels costums inamovibles no l’ha dut a perdre la llibertat i l’espontaneïtat.

Els desastres de la Guerra i les dificultats que presenta la societat quan es vol reprendre la vida, fan sorgir personatges que opten pels diners fàcils i que tenen la seguretat que els escrúpols són una nosa del passat. Bernard Jacquelain, primer té dubtes davant les temptacions, els seus coneixements han estat avaluats, és algú necessari en un engranatge de negocis tèrbols, la seva voluntat té poca força, una acció el porta a un guany que per a ell és important, s'enlluerna i fa ric al seu superior immediat, i per sobre encara n’hi ha un altre que és farà més ric; a més hi ha una dona, Renée, de qui té una dependència que l'atrapa en aquest parany.

Benard, té un fill que morirà a la Segona Guerra, un jove que menysprea la manera de viure del seu pare i els que l'envolten:

"Han popularizado un mal que antes era exclusivo de un pequeño segmento de la sociedad..."

..."Han democratizado el vicio y normalizado la corrupción. Todo el mundo se ha vuelto astuto, vividor, aprovechado..." pàg. 225-226

Un dels negocis en què va participar Bernard Jacquelain, venda de peces defectuoses per avions, serà la causa de mort del fill. El jove, s’havia endut al front la fotografia del primer marit de la mare, aquell metge valent que a la Primera Guerra va tenir una mort heroica i que encaixava més amb els ideals de noi.

Una reflexió del tot vigent, els corrents que mouen la corrupció, es valen de qui els és útil, mentre cal, no existeix l’ètica ni la solidaritat, s'han de salvar individualment i per aconseguir-ho han d'haver eliminat del tot els escrúpols:

..."Relaciones. No era mucho. Omnipotentes en el éxito, son la cosa más inútil del mundo en el fracaso." pàg. 203

Un retrat d'un moment històric on ens presenten arquetips universals, que ens ajuden a aprofundir en el nostre present, una recomanació sense reserves.