llibre

 

 

 

 

EL VIEJO INCENDIO
Elisa Shua Dusapin
Traducció Andrea Daga
138 pàgs.

Elia Shua Dusapin, (1992), El viejo incendio, (2024)

Des del primer moment, ens trobem immersos en l'atmosfera de tardor a la Dordonya, Agathe condueix, en mig d'una boira densa, fins a la casa on es trobarà amb la seva germana, disposen de sis dies per buidar la llar familiar, no poden, ni tenen interès, a afrontar les despeses d'una reforma, han optat per la venda, malgrat tot, les pedres tindran un altre ús:

"Nuestra casa no està en ruinas. Nunca lo estarà. Sus piedras seguiran siendo lo que siempre han sido: un refugio." pàg. 138

Agathe, la germana gran, va partir als Estats Units per fer el batxiller i mai va tornar; té una feina en col·laboració, fa diàlegs per guions de pel·lícules; Véra pateix una forma d'afàsia que l'impedeix parlar, un dia, de manera sobtada, va deixar d'emetre cap paraula, en aquest moment la mare ja els havia deixat; la germana gran la protegia de la crueltat de les altres nenes, ens explica un episodi d'injustícia davant la befa d'una nena, Véra es va defensar, Agathe la va recolzar i la professora, algú amb qui la germana gran confiava, va determinar aplicar el mateix càstig per a les tres nenes.

El record de les beralles dels pares, que la germana gran hagués volgut amagar: "Yo mantenia a Véra ocupada durante las peleas". En aquella casa els silencis tenien un gran protagonísme:

"En dias como aquellos, las cuatro miradas se cruzaban las unas con las otras, delicadas, reflejando el interior de cada uno." pàg. 39

El record de la mare es va anar diluint, quan elles la van visitar a Londres, la nova família de la mare es van confondre sempre amb els seus noms.

Agathe ha trobat el seu lloc a Nova York, viu envoltada d'incerteses, respecte a la parella, ha perdut un fill que no sap si volia tenir, el seu treball, tot i que sembla glamurós i creatiu, no ho és, ella forma part de l'engranatge que fan el guió de la pel·lícula, la soledat i els silencis també protagonitzen la seva vida. Pel que fa a Vèra, sembla que se sent còmoda amb l'entorn que l'acull, gaudeix de la natura, elaborar formatge, cercar bolets, l'amistat amb l'Octave, l'amic de sempre, amic i veí, que havia apreciat al pare d'elles, que havia fet somiar a Agathe a l'adolescència, quan ell, amb cinc anys més, pertanyia a un altre món.

Ens ha fascinat la manera de dir, la profunditat de la mirada, la força d'un gest, l'eloqüència dels silencis, la natura sempre present, la comunió amb l'entorn, la força de la presència del pare, a la mare l'evoquen a través de l'ambre que guarden a un calaix.

Elisa Shua Dusapin, crea un univers d'una gran bellesa i profunditat, una novel·la breu que ens ha colpit, un text original, delicat i contundent. Una recomanació sense reserves, un altre gran encert a un catàleg excel·lent, manifestem la nostra gratitud.