sábado, 21 de enero de 2017

"Nuestra historia" de Pedro Ugarte


Nuestra historia
Pedro Ugarte
166 pàg. 


Nuestra historia ens presenta deu relats que són una crònica del nostre present. Quan és el moment de valorar l’obra d’un contemporani tot són dubtes: Sabem que som davant d’uns contes impecables, però no han passat pel sedàs del temps i, per un instant, dubtem de la nostra intuïció de lectors. Tot i haver experimentat el mateix plaer i la mateixa felicitat que quan hem descobert un clàssic consagrat, hem fet les relectures pertinents i el nostre plaer i la nostra sensació s’han reafirmat. Per tant, tenim una certesa: Pedro Ugarte és un autor que ens acompanyarà.

El personatge que perdrà la feina perquè ha caigut en una espiral de despropòsits que el durà de manera irreversible a les llistes d’aturats, no ha trobat el seu lloc al món dels comercials que prosperen tot omplint les cases de petits electrodomèstics prescindibles.

La noia que només troba sentit a la seva existència quan conviu amb un repte també és molt interessant. Quan es desfà del seu propòsit -esdevenir ballarina- engresca el company perquè ho deixi tot per un període determinat i es retiri en un paratge “idíl·lic” descobert a la xarxa per dur endavant un projecte de novel·la que, potser, és aquella obra que els lectors esperen amb impaciència.

Un home vergonyosament ric es dedica a molestar dues persones que viuen en pau i còmodes en el lloc en què la vida els ha situat. Dos homes, que respiren una harmonia perfecta i de poques paraules, es veuen obligats -portats per una bona educació, que és més fàcil de trobar en les persones lliures de la càrrega d’un llinatge que els omple d’honors per naixença- per uns principis bàsics de convivència a suportar les impertinències del senyor malalt de soledat i frustració que deixa el seu hàbitat per anar allà on la seva fantasia el fa sentir superior i carregat de drets.

Tanquem el llibre i quedem per un moment molt tocats pel darrer relat, el dolor a flor de pell, la incapacitat per la plenitud...
Tots els relats commouen, tots els relats ens porten a la reflexió unes vegades amb un somriure, d’altres amb un nus a la gola. Són imatges que ens acompanyaran i faran més rica la nostra relació amb el món que ens ha tocat viure. És segur que hem fet un gran descobriment, unes narracions a les quals tornarem.

Una vegada més, una recomanació sense reserves.



No hay comentarios:

Publicar un comentario