Amb èmfasi: recomanacions literàries

ESTIGMES

Ramon Mas

142 pàg.

Ed. de 1984

Puigsech el microcosmos que vàrem conèixer a AFORES.

Hi tornem, som a l'estiu de 1997.

En Germ ens diu, en una de les seves notes:

“la carn s´esqueixa sola i la sang brolla” 22-7-1997

Aquesta explicació no serveix, els canyells embenats donen lloc a interpretacions, és diferent, la diferència li escau donats els seus orígens, Bru, el seu pare: hereu d´un patrimoni important, il.luminat o transtornat per l´alcohol.

En Germ es orfe dels 2 anys, de la seva mare, sabem:

…”la seva praxi recorda la manera com s'educa un dofí en un parc aquàtic”pàg 93

Quan la situació escapa del seu control s´adreça a un psiquiatra conductista el Dr. Llonses, un metge que ha trobat un bon lloc al gremi, té un passat que prefereix obviar, gaudeix repassant els seus èxits. La mare està satisfeta, la medicació ha funcionat, l'admirat metge a encertat, ell es treu importància i lloa els miracles que pot fer l´indústria farmacèutica.

En Miliu, l'amic del pare, li fa arribar una llibreta que va pertànyer a en Bru:

…”es mereixia heretar alguna cosa més que insomni i estigmes” pàg. 125

Heredem estigmes, l´inèrcia pren protagonisme. Cada generació fa ús de drogues diferents, que a la fi acabem donant els mateixos resultats, l'estiu el moment de l'any a on es produeixen més transformacions que afecten a joves i adolescents, en setmanes queda “decidit” un futur.

En Germ ens diu, el dos d'agost, que voldria “esquivar la tardor i trobar un passadís que el portes dret a l'estiu que ve”.

Els adults fallen. La Trudis, la mare, està satisfeta de les seves decisions, "la medicació ha salvat al seu fill" i ella viu un moment apassionat amb l´eminent metge.

Hi ha una part de població que ha entrat a la vida adulta vivint a crèdit i tenint fills perquè ja no tenen res a dir-se amb la parella.

Els joves, quan s'acomiaden diuen:

…”Ara es hora de tornar a casa , per reintegrar-se a la realitat i fingir que se la creuen.” pàg 133

En Germ fuig, quan ha deixat el poble sent “com si la jurisdicció de la follia es limités al sòl urbanitzat” pàg. 141

Una reflexió, sobre la transcendència d´un periode molt curt a la vida d´un jove, la fragilitat, el precari equilibri que l´envolta... un món malalt que potser el farà tristement diferent.