llibre

 

 

 

 

 

AUTOBIOGRAFIA AUTORITZADA

Neus Canyelles

137 pàg

Acompanyem a una escriptora al seu primer cafè del dia, el pren en un establiment emblemàtic de la Rambla de Barcelona, cada matí es repeteixen els rituals, cada matí entra, per ocupar la seva taula, una dona que és tot decadència, una d'aquelles persones excloses, ha perdut el seu lloc a la societat, allà rep el seu desdejuni, els cambrers l'esperen i quan no apareix es preocupen. Aquesta persona, en el seu aïllament i solitud duu a l'escriptora a pensar en la pròpia fragilitat. D'aquí arrenca l'AUTOBIOGRAFIA AUTORITZADA que ens ofereix Neus Canyelles, una infantesa que és tot plenitud, els hiverns a Ciutat, al col·legi de les monges, no cau en cap tòpic de ressentiment, tan comú, ella era feliç, les amigues, la germana, les notes sempre excel·lents. Un lloc preferent l'ocupen els records de les vacances a la casa familiar a la Serra de Tramuntana, uns pares que la saben estimar, la resta de la família sempre pendent de les dues nenes... plenitud.

La literatura té un pes important, amb tota naturalitat s'expressa compartint la seva empatia amb els autors, un personatge de Joyce Michael Furey de "Els morts",

..."un dels personatges més commovedors de tota la història de la literatura universal: un home que es deixa morir d'amor..." pàg. 32

Quan ens parla de la seva mare, estimadíssima, cita a Natalia Ginzburg de "Les petites virtuts"; més cites literàries, un pensament de Joseph Roth, que va morir al 1939, quan considera que es vivia massa de pressa. La literatura, és part important de la vida, ens fa propostes de forma natural, és la seva manera de dir, ens ofereix un camí de gaudi, però per a ella no n’hi ha prou, el dolor és més profund.

Sempre, la bona sintonia amb la germana:

..."Havia nascut mestra d'escola, igual que jo havia nascut enfada amb el món sense saber-ho encara..." pàg 69.

Un esclat de vida, una capacitat literària indiscutible, una estimació i reconeixement a la família, als amics i als autors que formen part de la seva vida, paral·lelament un dolor amb el qual no és fàcil aprendre a conviure, una dificultat per "fer les paus" amb el món.

Una vegada més una recomanació sense reserves.