LA MEITAT EVANESCENT
Brit Bennett va néixer al 1990, el que ens explica comença els anys 60 i va fins a finals dels 80 del segle passat.
Dues germanes bessones idèntiques, òrfenes de pare que ha patit una mort violenta, quan són molt joves marxen de casa, juntes... no s'havien separat mai. Stella fuig, desapareix literalment, posa terra per enmig i fa el "pàssing", per sobreviure ha de negar la seva identitat de dona de color. L'altra, Desiree, es casa amb algú més fosc que ella i té una filla del to més fosc que ens puguem imaginar. La mentida plana sobre la vida de Stella, es converteix en una dona blanca, rica, mare d'una nena rossa que viu en un indret per a blancs rics. Desiree no canvia d’estatus ni identitat, la seva fugida és de la violència del marit, torna amb la filla al costat de la mare i es retroba amb un amor de l'adolescència, amb qui sense formulismes passarà la resta de la vida.
Coneixem un altra persona que per fugir ha de canviar la seva identitat, ho fa de manera dolorosa, tria els silencis, s'allunya de fer versions per agradar, no està sol, al costat té la Jude, que l'estima.
Ens parla de racisme, d'identitat, de classe social, de superació. Stella, la dona que viu amagant-se, aconsegueix no aclarir a ningú els seus orígens, ni al marit, que és un triomfador, algú que té la prioritat de fer-se ric, tenir una dona i una filla adients per presentar en societat i no voler saber res de detalls; potser és una manera perillosa de ser "bona persona". Stella aconsegueix arribar a la universitat i estudiar matemàtiques i arriba a ser professora, aprofundir al món dels nombres la salva un poc, no del tot.
Les germanes es retroben, la mare, a qui els anys han dut a la confusió, rep la filla vint anys absent amb tota naturalitat, sense demanar res, la realitat s'adapta al seu caos.
Dues germanes, les seves filles, els homes de les seves vides... la mentida, la força dels orígens, es tracta de negres, amb la infinitat de matisos del to, i blancs, d'homes i dones, també amb infinitat de matisos, de rics i pobres, de capacitat de superació per assolir objectius vitals que tenen a veure amb la intimitat o amb les passions intel·lectuals. Na Jude, la noia més rotundament negra, aconsegueix sense mitjans materials accedir als estudis de medicina.
Una autora que ens ha atrapat, que ens duu a una reflexió del tot necessària. Una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario