LLIBRE

 

 

AMOR EN CAS D'EMERGÈNCIA

                                                Daniela Krie 

                                                            Traducció Maria Bosom 

                                                                        272 pàg.

Coneixem cinc dones que de joves han viscut la reunificació d'Alemanya, vides que s'entrecreuen, tenen professions que han triat: llibretera, metgessa, escriptora, professora i actriu. Coneixem els seus orígens, els homes que es creuen a les seves vides, infàncies i joventuts que varen conèixer una forma de pressió política, hi ha un moment que poden triar, hi ha un moment que sembla que cada dia pots decidir cap on va la vida. No és fàcil, el passat hi és, els orígens, la dificultat de trobar la "plenitud definitiva" que tothom cerca. Entre els homes que ens donen a conèixer hi ha en Götz, l'artesà, el fuster que estima el seu ofici, que va viure un "aprenentatge itinerant", una manera antiga d'iniciar els joves a la vida i a la professió que han triat, un home que comença amb aquesta transcendència, troba la plenitud en la professió, s'estima els mobles que restaura, la trobada amb una nova peça és per a ell una forma d'enamorament.

Paula, la dona que ha patit el dolor en el seu màxim exponent, ha vist morir una filla de vuit mesos, de l'altra filla, na Leni, ens diuen:

..."Encara no és adolescent i ja té la cara d'una adulta." pàg. 63

Hi ha un moment que la Brida ens diu:

..."L'oest eliminava les empremtes del rostre, mentre que l'est les remarcava" pàg. 136

Pensaments fruit d'haver viscut moments històrics del tot transcendents de primera mà.

Reflexions que porten al no res:

..."Quan era jove i podia escriure . La saviesa de la gent gran li semblava inútil. Als joves no els interessa la saviesa, i els grans són massa vells per treure'n algun profit."  pàg. 116

Na Malika ens parla dels seus sofisticats pares, ell músic de talent reconegut, ella musicòloga, malauradament allò que els uneix és ben trist:

..."Les burles i l'escarni sempre havien estat un lligam entre els pares de la Malika."pàg. 200

Judith, la nena prodigi, que va créixer escoltant el seu pare interpretant Bach a l'orgue de l'església, gaudia de les obres concertants més que de la música litúrgica, cada vegada que el pare feia una pausa, li parlava de la vida del compositor, mentre ella dibuixava. A quaranta anys, és metgessa, s'estima el seu cos i el seu cavall, li agradaria aturar el temps per no veure mimvar la perfecció de la seva aparença, les possibilitats de flirteig sense fi que ofereixen les noves tecnologies ocupen una part important de la seva vida.

En fi, un retrat, impecable, unes dones, un paisatge, unes circumstàncies molt concretes i a l'hora uns perfils universals, que queden amb nosaltres, una recomanació sense reserves.