llibre

 

 

 

 

LES NENES QUE LLEGIEN AL LAVABO

Sebastià Portell

189 pàg.

Sebastià Portell, ses Salines, Mallorca, 1992. Justifica el títol "nenes" no infants o directament nens que hauriem dit fins fa poc, nenes perquè, les nenes, les mares, les àvies, les tietes, les germanes grans, les escriptores que van haver de ser clandestines per prudencia o necessitat, son estadísticament més que els nens i els elements masculins que els van precedir. Aquest és un llibre erudit perquè està ple de cites que ens porten a propostes de lectura.

Ens diu qui és, d'on ve, qui son els seus i amb els que s'ha trobat al seu camí. Per començar un avi mestre de poble, que també conreava un hort i que va deixar dit que a l'adolescent Sebastià no li havien de faltar els llibres; va ser durant un passeig amb els avis que li van permetre que triés el seu primer llibre, ens parla de les mestres de la seva vida, de la companya que va haver de repetir curs i no va passar a l'institut amb els altres, la nena que el va advertir que anés amb compte del que es trobaria amb els nous companys, ell no va entendre del tot el que li deia... aquella que academicament va fallar, donava consells de dona gran i sàvia.

És un home del tot brillant, un jove que ha donat transcendència a tot el que ha llegit, la seva actitud i el seu somriure el delaten, a gaudit de lectures obligatòries i triades, com tots els grans lectors, també ens diu que es pot no llegir, per començar seria ideal que els prescriptors de lectures fossin verdaders lectors, que no implica ser més culte o millor persona, poden tenir altres passions igual de dignes:

..."Em deman quantes vocacions lectores i creadores han mort a mans d'un elitisme mal entès." pàg. 39

Ens parla dels seus viatges, de la seva comoditat al lloc on la vida l'ha posat, és una persona culta que ho transmet amb un entusiasme vital, després de conèixer EL VICI DE LA LECTURA, ens diu:

"...La cultura, per a Wharton, ha d'anar incorporada a l'ésser de cada persona i no s'hi pot trasplantar tan fàcilment." pàg. 42

Sebastià Portell, abans dels trenta anys, ens demostra com ha aprofitat cada moment de la seva vida de lector i sense cap petulancia ens ho fa arribar, li agraïm i li prometem fidelitat.