viernes, 9 de agosto de 2019

llibres


Autobiografia de la meva mare
Jamaica Kincaid
Traducció Carme Geronès
168 pàg.

A les darreres pàgines, Xuela, la nostra protagonista, ens diu:

…”Em negava a pertànyer a una raça, em negava a acceptar una nació. Només volia, i encara ho vull, observar els qui ho fan. No tinc valor per suportar el delicte d´acceptar aquestes identitats, que ara conec més bé que mai.” pàg. 166

Nosaltres rebem el resultat d'aquesta mirada impecable de l'entorn que acull a la nina, la nina que esdevé dona, amb una excepcional capacitat d’observació, ens són presentats éssers que ens ajuden a entendre el món, a entendre'ns, arquetips universals.

Un dels personatges que coneixem amb més profunditat és el pare, la mare va morir de part, el pare, un home sense escrúpols amb capacitat per enriquir-se com a única prioritat:

…”la seva presència, com sempre, marcava la desgràcia. Anés on anés, sempre hi havia algú que acabaria amb menys del que tenia abans que comparegués el meu pare”. pàg. 79

Quan el pare la duu a conviure a casa d'un metge i la seva dona, li atorguen una habitació que havia estat la de al infermera, algú de més categoria social que ella i menys que els senyors, entén perfectament la societat que l’envolta, les castes, la rigidesa, que no l’afecta, ella és algú que observa, ha après a estimar-se, s'ho mira tot des d'una perspectiva que la fa lliure.

Na Xuela és una dona independent, la vida l’ha convertit en algú que pren decisions. Ens parla del significat dels termes dona i senyora, t'he un amant, un home atractiu i sensual, la dona no tolera la situació i vol un enfrontament per defensar la seva exclusivitat per matrimoni, na Xuela es retira: “Trobo que no fa per a mi barallar-me per un home”. pàg 129

Ens ha estat presentada una dona lliure, una dona amb capacitat per governar la seva vida, gràcies al fet que des de ben aviat va decidir que s'ho volia mirar des de fora, sense la pressió que implica pertànyer, res no la va minvar.

Un gran descobriment, Jamaica Kincaid, una autora que no podem obviar. Una recomanació sense reserves. 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario