llibre

DOS AMICS

Ivan Turguénev

Traducció Jaume Creus

132 pàg.

Col·lecció “Petits plaers” de l’editorial Viena, un gran encert, autors i títols molt ben triats i una tasca d’edició impecable, des de l´elecció del traductor fins a la cura meticulosa de tots els detalls, tenim a les mans llibres que passaran a ser imprescindibles en la nostra experiència de lectors.

Ens són presentats dos amics que arriben a ser-ne molt de debò, dos personatges oposats, que confraternitzaran d’una manera ideal. Tenim l’home que troba la plenitud més profunda en la realitat que la vida li ha ofert, les darreres paraules.

…”En Piotr Vassilitx, la seva dona i tots els que viuen a la casa passen el temps de manera força monòtona, enmig d'un ambient pacífic i serè; gaudeixen així de la felicitat… perquè no hi ha cap altra felicitat a la terra.” pàg. 132

Com a contrapunt Boris Andréïtx, l'home culte i de món al qual les circumstàncies obliguen a instal·lar-se al camp, en un indret del qual no sap gaudir, té el privilegi de conèixer a un home oposat a ell amb qui hi consolida una relació d'amistat en el sentit més profund del terme, però en Boris Andréïtx no en té prou, la seva inquietud l'allunya de tota possibilitat d’harmonia.

Aconsellat pel seu amic, Boris Andréïtx pren la decisió de casar-se i l'amic que coneix el veïnat, li presenta dues dones que considera adients, no ho són prou, el futur marit creu que ha de seguir cercant, ha optat obstinadament pel matrimoni com a fita.

Apareix Vérotxka, una noia de camp eficient i treballadora, viu amb el seu pare, home peculiar, en un món propi que el duu a una forma de plenitud, pare i filla saben acollir els qui els visiten, Boris Andréïtx sent atracció per aquesta dona, l’amic li recorda que no és la persona més adient, ell està segur de la seva elecció i s’hi casa. Certament no ha fet la millor elecció, al cap de poc temps sent la necessitat de fugir, el seu pretext: afers a l’estranger, on trobarà el seu destí fatal i absurd.

L’amic mai deixarà de tenir-lo present, li atorga una forma d’immortalitat, sempre que en té l’oportunitat el cita, …”el difunt”. N’hem dit amistat en el sentit més profund del terme.

Una recomanació sense reserves, un clàssic imprescindible.