viernes, 26 de octubre de 2018

llibres



La memòria de l’oracle
Pere Joan Martorell
Premi Mallorca de narrativa 2017
252 pàg.
Edicions de 1984
18 euros

Pere Joan Martorell, Lloseta 1972. Ens convida a conèixer un microcosmos, durant un període de la nostra història recent, aquesta història que, de vegades, per simplificar tenim la temptació d´obviar. Els personatges absents i presents que es passegen per aquestes pàgines ens donen llum, a través d´ells aprenem a mirar i a escoltar un poc millor.

Jacob, el pare i l’avi, els absents, son el contrapunt lliures de les misèries dels presents, éssers als quals la vida ha condemnat al dolor més punyent. Assistim a la metamorfosi de l’oncle:

…”De cada vegada més sol i perdut, en els seus deliris de cants inventats i plors espasmodics”. pàg. 154

La mare, aquesta dona a qui costa perdre del tot les forces, condemnada a plorar absents, poc a poc va construint un lloc de culte, pedra a pedra, ha de tenir a on anar a convocar la presència dels que no tornaran. Es va aprendre “de cor” les cartes de l’avi, cada setmana feia dissabte al despatx del marit, ventililava els llibres, duia el seu abric… el seu camí cap al final el feia a grans gambades. Va parar moltes vegades la taula per al seu botxi, el va “deixar fer” amb el seu cos des d'el primer moment.

El poder, representat pel capellà i el jutge, protagonistes d’una crueltat sense límits, els deixava fora de les normes, feien ús i abús per sistema.

La tia, una dona que estava al món per generar harmonia, no va donar a l´abast, la seva bona voluntat va resultar insuficient.

En Jeremies, el nostre heroi, compromès amb el coneixement:

…”Sí, el quadern del pare fou el meu primer llibre sagrat. Una doctrina que sempre m’acompanyat. Un tresor per descobrir cada dia.” pag. 78

Res no és suficient, en Jeremies serà un més a la galeria dels perdedors, també acabarà en un llimb:
…”intentant mantenir en la memoria el fluix dinàmic dels records evanescents, captiu d’una vida reduïda a la mínima expressió…” pàg 246
Tenim la certesa que hem aprofundit en personatges reals, éssers i situacions que ens envolten o ens han precedit fa molt poc, som davant una reflexió del tot necessària .

Una vegada més una recomanació sense reserves.

No hay comentarios:

Publicar un comentario