La memòria de l’oracle
Pere Joan Martorell
Premi Mallorca de narrativa 2017
252 pàg.
Edicions de 1984
18 euros
Pere Joan Martorell, Lloseta 1972. Ens convida a conèixer un
microcosmos, durant un període de la nostra història recent,
aquesta història que, de vegades, per simplificar tenim la temptació
d´obviar. Els personatges absents i presents que es passegen per
aquestes pàgines ens donen llum, a través d´ells aprenem a mirar i
a escoltar un poc millor.
Jacob, el pare i l’avi, els absents, son el contrapunt lliures de
les misèries dels presents, éssers als quals la vida ha condemnat
al dolor més punyent. Assistim a la metamorfosi de l’oncle:
…”De cada vegada més sol i perdut, en els seus deliris de cants
inventats i plors espasmodics”. pàg. 154
La mare, aquesta dona a qui costa perdre del tot les forces,
condemnada a plorar absents, poc a poc va construint un lloc de
culte, pedra a pedra, ha de tenir a on anar a convocar la presència
dels que no tornaran. Es va aprendre “de cor” les cartes de
l’avi, cada setmana feia dissabte al despatx del marit, ventililava
els llibres, duia el seu abric… el seu camí cap al final el feia a
grans gambades. Va parar moltes vegades la taula per al seu botxi, el
va “deixar fer” amb el seu cos des d'el primer moment.
El poder, representat pel capellà i el jutge, protagonistes d’una
crueltat sense límits, els deixava fora de les normes, feien ús i
abús per sistema.
La tia, una dona que estava al món per generar harmonia, no va donar
a l´abast, la seva bona voluntat va resultar insuficient.
En Jeremies, el nostre heroi, compromès amb el coneixement:
…”Sí, el quadern del pare fou el meu primer llibre sagrat. Una
doctrina que sempre m’acompanyat. Un tresor per descobrir cada
dia.” pag. 78
Res no és suficient, en Jeremies serà un més a la galeria dels
perdedors, també acabarà en un llimb:
…”intentant mantenir en la memoria el fluix dinàmic dels records
evanescents, captiu d’una vida reduïda a la mínima expressió…”
pàg 246
Tenim la certesa que hem aprofundit en personatges reals, éssers i
situacions que ens envolten o ens han precedit fa molt poc, som
davant una reflexió del tot necessària .
Una vegada més una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario