LLIBRE

 

 

 

LA EDAD RIDÍCULA

Maryam Madjidi

Traducció Palmira Feixas

188 pàgs.

La nostra narradora, una adolescent iraniana, va néixer a Teheran, la seva família es va haver d'exiliar, la coneixem quan comença l'adolescència, amb tot el dolor que aquest període pot arribar a implicar, lluita per modificar la seva imatge, pateix perquè no encaixa en els cànons estètics; però, té un gran avantatge, escriu un diari íntim i manté una relació molt important amb la literatura, els autors i els personatges dels llibres formen part de la seva vida.

Ens diu que tota la seva vida escolar transcórrer en ZEP: zona d'escolarització prioritària, viu a la perifèria de París, en una zona per a classes desfavorides econòmicament; la seva no és una família desestructurada, els pares tenen recursos intel·lectuals i emocionals per adaptar-se a les adversitats que comporta l'exili, tenen una vida familiar òptima, es relacionen amb avis, ties, oncles... per contra, coneixem famílies, la majoria, del barri que els acull, on els fills no tenen possibilitats de sortir indemnes de les condicions de vida de casa seva i que el sistema educatiu no ha sabut protegir, la igualtat d'oportunitats és una fal·làcia.

Els professors destinats a les escoles d'aquestes persones "d'escolarització prioritària", saben que està pronosticat el fracàs en la seva tasca i l'esforç és mínim, persones que no poden o no volen fer front a les dificultats que es troben a la classe; tenim l'excepció del professor Ortega, aquest home va llegir, en veu alta a la classe, una redacció de la nostra protagonista, aquest dia va quedar fixat a la seva memòria.

La nostra protagonista obté una nota que li permet fer el batxiller a un institut de prestigi de París, forma part d'una minoria d'alumnes que provenen de l'extraradi; allà es posen en evidència les diferències, les grans carències, es relaciona amb fills d'intel·lectuals, que viuen en cases atapeïdes de llibres, que provenen de famílies amb patrimonis sòlids. Ella no vol formar part de la minoria que li correspon, no es vol relacionar només amb les col·legues que tenen un origen com el seu, però és inevitable; les noies de casa bona pregunten i s'escandalitzen, no entenen que existeixen entorns socials diferents dels seus; ella menteix pel que fa a les professions dels pares, d'ell que fa feines de rehabilitació a les cases, diu que és interiorista i de la mare que ha fet un curs per ser auxiliar de clínica, dirà que és infermera.

Ella domina la literatura en profunditat, ha d'escriure un assaig, entorn Proust, a partir de la frase:

"El deseo florece, la posesión lo marchita todo"

Segur que és brillant, però no gosa entregar el seu escrit, no hagués suportat una nota mediocre.

"La igualdad de oportunidades, la escuela de la República, el pastel de la élite es francamente indigesto. No volvería a comer. El ascensor social al que habia subido me daba vértigo i arcadas. No volveria a cogerlo." pàg. 180

Aquest text de denúncia del sistema educatiu, ens porta a una reflexió del tot vigent al nostre entorn, o potser cada vegada més respecte a fa unes dècades, la crisi a la qual han portat les noves tecnologies i les migracions massives, afecta més els nens i joves desfavorits econòmicament.