llibre

 

 

L'EDAT FELIÇ

Sigrid Undset

Traducció i pròleg Meritxell Salvany

284 pàgs.

Sigrid Undset, (1882-1949) L'edat feliç, (1908), Premi Nobel, (1928)

Agraïm el pròleg, Meritxell Salvany, ens dona a conèixer l'autora i la societat que l'acull, respecte als seus personatges femenins fuig dels estereotips:

"Així i tot, els personatges femenins dels relats i novel·les d'Undset són éssers que es qüestionen elles mateixes, analitzen el seu entorn amb valentia i lluiten per defensar la seva dignitat." pàg. 10

Ens presenten la ciutat i les noies que hi treballen, també els barris obres que acullen els obrers que l'incipient indústria ha de menester; la precarietat dels habitacles, les façanes ennegrides quan arriba la primavera i, amb el desgel, la neu es mescla amb el sutge de les xemeneies; malgrat tot, les noies cerquen bellesa a les habitacions on s'allotgen, als detalls de la indumentària, els pentinats. Al primer relat, a la llar d'un advocat pare de família nombrosa (l'acció no se situa a la capital) ens trobem amb uns interiors on la preocupació per l'estètica és present, i també l'harmonia pel que fa a la indumentària.

Podríem seguir els itineraris dels personatges per la ciutat, ens mostren, amb tot detall, botigues i cafès. També els afores:

"... més enllà, darrere les nombroses escoles monumentals, tan grises i ensopides que molts els anomenaven "casernes"..." pàg. 46

Al primer relat, Mitja dotzena de mocadors, coneixem la Bildit, una nena que ha d'aprendre a sacrificar-se per la família, ha de passar sense allò que més desitja i alhora ha de fer quedar bé als pares:

"El meu pare troba que encara soc massa petita per aprendre a ballar. Vol que em centri en els estudis, i..." pàg. 31

No li manca l'estimació de la família, i entre ells no hi ha mentides.

El segon relat L'edat feliç, coneixem l'Uni, una noia que a de fer de secretària, mentre lluita per formar-se com a actriu, té un promès que l'estima i respecta els seus plans, tot i sense estar del tot d'acord; en aquest relat ens troben a Charlotte, la noia que viu amb la mare i les germanes, aquesta fumadora empedreïda, té el projecte d'escriure i ha de sobreviure fent feina a una oficina; a través de Charlotte coneixem la tesi de l'autora, respecte a la societat que viuen i la realitat de les persones:

"Es tracta de viure el nostre moment, amb tota l'atenció posada en el nostre interior. Així doncs, en lloc d'escodrinyar la boira cercant la claror d'un fanal, mirem dins nostre, cap a la flama del nostre cor." pàg. 80

L'Uni, no troba la plenitud al món del teatre, té una decepció, un cop forma part d'aquest col·lectiu, on la mediocritat, és present.

El tercer relat, Una estranya Edele Hammer, una dona també sola a la ciutat, una noia que ha tingut l'avantatge d'una formació intelectual gràcies a una infància al costat del seu pare, un home molt culte, que malauradament, va morir jove i això va fer que la filla no pogués accedir a estudis superiors i és una de tantes noies que cerquen feina a oficines. Edele Hammer té el privilegi de l'amistat amb l'arquitecte Dyrssen, un home equilibrat, que viu amb la seva dona i el fill d'ella; aquesta amistat, amb en Dyrssen la farà forta, quan el visita al seu despatx, el que l'envolta, la porta al record del lloc de feina del pare:

"...l'atmosfera genuina que s'hi respirava i que feia pensar en unes rutines de treball sòlides, li portava uns records d'allò més agradables de l'atmosfera que havia impregnat l'estudi del seu pare, records de l'època en que ella hi anava els diumenges al matí..." pàg. 169

Com a contrapunt a l'home bondadós i assenyat que és l'arquitecte, coneixem Alf Aagaard, de qui Edele s'enamorarà, un personatge superficial, d'aparença enlluernadora i d'una vanitat sense mida, en la relació apareix un tercer element, la gelosia, Aagaard és un gelós, que la tortura implacablement; ella aconsegueix posar fi a la relació, s'allunya, però el dolor viscut ha fet una ferida, també ha afectat al concepte que ella té de si mateixa, li costa valorar-se després d'haver viscut aquell període al costat d'un desequilibrat. L'arquitecte perd la dona víctima d'una malaltia fulminant, queda amb el fill d'ella per a qui esdevé un pare ideal, les circumstàncies apropen Edele a Per Dyrssen, i després de superar, tots dos, el sentiment que els porta a pensar que no són prou per a l'altre, accepten que s'estimen i tenen dret a la plenitud, un final d'apoteosi... l'acceptem, no és forçat, hem observat els processos viscuts i ens resulta coherent.

El quart relat Somnis, ens descriu l'inquietant món dels somnis en la vida d'una adolescent.

Una experiència de lectura que ens acompanyarà, una autora que aprofundeix magistralment en temes universals i perfils humans perfectament dibuixats. Una recomanació del tot segura.