llibre

 

LA TORTUGA Y LA LIEBRE

Elizabeth Jenkins

Traducció Catalina Martínez Múñoz

351 pàgs.

Elizabeth Jenkins, (1905-2010), La tortuga y la liebre, (1954)

"El talento especial de Elizabeth Jenkins en sus novelas fue la descripción de la victimización de frágiles personajes que inspiran simpatía, a manos de gente que lo único que tiene de memorable es su crueldad..."

Aquestes paraules que els editors escriuen a la coberta, són del tot exactes.

Coneixem al matrimoni format per Evelyn i Imogen Gresham, ella trenta-set anys, ell cinquanta-dos, Imogen va veure en el seu home "... el hombre destinado a tomar las riendas de su vida..." ella amb prou feines se'n surt amb el govern de la casa; Evelyn, un advocat molt reconegut; ella ha de vetllar perquè l'ordre de la llar sigui impecable, no exerceix de manera plena, té una minyona, la senyoreta, Malpas, eficientíssima, que garanteix l'ordre domèstic obviant la senyora, tenen un fill que ha perdut totalment el respecte a la mare, a deu anys, la menysté i donada la mirada superficial del "brillant" marit, el pare recolza l'actitud, del tot impròpia, del fill.

Tenim un infant Tim Leeper, amic del fill dels Gresham, un noi que pertany a una família absolutament desestructurada, d'ell, diuen els seus pares que segueix tractament psiquiàtric, pel seu comportament ens sembla una criatura del tot equilibrada, malgrat el seu origen familiar.

Hi ha Blanche Silcox, una veïna, soltera, de cinquanta anys, gens atractiva i molt rica, que pren la decisió de destruir el matrimoni, ha triat a Evelyn per casar-s'hi i se'n surt, sense miraments, es va prenent llibertats, arriba a ser del tot imprescindible a la vida del veí, és admirada per l'il·lustre advocat i pel seu fill.

Imogen, té una bona relació amb els amics de la família, mostra serenitat i aplom a les seves converses, quan no la paralitza la por a les reaccions del marit, la necessitat d'ell de fer escarni dels seus actes; també, té una amiga, Cecil, que és una dona independent, que treballa, es manté a si mateixa, acabarà fent un bon matrimoni, en tot moment la recolza.

Sembla que hem d'esperar que la fragilitat de l'esposa no pugui fer front a les estratègies de Blanche Silcox, però Imogen se'n surt, quan ha pres la decisió final, és ell que trontolla, sap que no ha tingut un comportament noble, ell, tan habituat a valorar els comportaments dels altres, ha actuat seguint els desitjos de l'amant, al final és Imogen qui el salva, troba la manera d'evitar l'escàndol, li proposa que diguin que ha estat ella que l'ha abandonat.

El final és sorprenent, creiem que ens trobem davant d'un renaixement de l'esposa humiliada, viu per primera vegada la independència al pis que l'amiga deixarà per casar-se i amb la companyia d'un infant que l'adora, Tim Leeper, que tria deixar la seva família per viure al costat d'aquesta dona per qui s'ha sentit estimat.

Una reflexió sobre el matrimoni, sobre la crueltat subtil i sistemàtica, la capacitat infinita de turmentar que tenen algunes persones, i la feblesa d'un home, de prestigi públic, que a la seva intimitat, passa de manipular a ser manipulat per algú que té les fites molt clares, es doblega al desig de la dona que sap posar en marxa estratègies que tenen molt a veure amb l'estatus social i gens amb l'ètica, l'amor i els sentiments, poder fer ostentació d'una posició social sobre una base tàctiques ben planificades.