SOY
MILENA DE PRAGA
Monika Zgustova
166 pàgs.
Milena
havia perdut la mare a setze anys, vivia amb el pare, un metge de
prestigi, formava part de la classe privilegiada de la ciutat; molt
jove s'enamora d'Ernst Pollak, el pare no aprova la relació, ella és
rebel, a la fi, el pare considera que ha de viure l'experiència
d'aquest matrimoni, es casen, després de la cerimònia, parteixen en
tren cap a Viena, a l'estació, quan baixen del vagó privat, ell la
deixa envoltada de maletes, Milena no entén el que està passant,
ell li diu:
"Sí. Y no hagas más preguntas, ya sabes
que los inquisidores no me gustan." pàg. 20
Milena
té vint-i-un anys, i emprèn l'aventura de sobreviure, comparteixen
les parets que els acullen, han dividit l'espai, les seves vides
transcorren en paral·lel, ell té una feina i moltes relacions
socials, ella ha de cercar la manera de sobreviure. Sap que
l'escriptura serà el centre de la seva vida, comença a fer
col·laboracions a la premsa, forma part de la societat que fa vida
als cafès, als cafès on es troba amb el bo i millor de
l'intel·lectualitat europea; ella no és ningú, no la coneixen, per
primera vegada a la vida ha d'afrontar penúries econòmiques,
escriu, és el seu mitjà de vida i la seva vocació. Coneix a Kafka,
comença a traduir al txec la narració El fogonero l'estreta
relació amb l'autor, els porta a l'enamorament, ella tradueix i
escriu a la premsa, cada vegada amb més seguretat, la traducció és
per a ella una tasca del tot transcendental:
"Vivía
para la traducción, todo lo demás me parecía poco, y solo esperaba
sentarme por la noche bajo la luz amarilla de la lámpara i dejarme
llevar por el insólito mundo de Frank..." pàg. 51
"...La
traducción es la forma más profunda de leer." pàg. 80
La
correspondencia amb Kafka es converteix en el centre de la vida dels
dos, Milena ens diu "la correspondencia era mi consuelo",
mentre el marit, sempre absent "...hacía todo lo posible por
aplastar mi confianza innata en mí misma..."
No té
diners, sent la necessitat de comprar-se un vestit i recuperar la
seva imatge, per això roba unes joies, la descobreixen, ha de
declarar a la policia:
"¿Y por qué necesitaba un
vestido nuevo?
Sufría una crisis erótica.
Esta afirmación
escandalizó a algunos, divirtió a otros. Pero vivíamos en una
época en la que la sociedad vienesa leía a Freud con respeto y mi
declaración funcionó." pàg. 40
Torna a Viena, un
segon matrimoni, té una filla, recupera la relació amb el pare,
escriu a la premsa, la decep que en el diari, de més prestigi de la
ciutat, li ofereixen la secció que va dedicada a les dones, això és
una vexació, però ella accepta i dona dignitat al suplement que
dirigeix, s'envolta de col·laboradores de confiança i treu un
profit excepcional d'aquella oportunitat, "Mi columna seria
emancipadora, lucharia por la igualdad de la mujer..."
Viu
la guerra a Praga, cada vegada amb més compromís, amb la màxima
eficiència, organitza la fugida de moltes persones, no té por, no
té cura d'amagar les publicacions clandestines... l'onze de novembre
de 1939 és detinguda, comença el final, en tot moment dona mostres
de la seva autoritat moral; coneix la que serà una amiga, Margarete
Buber-Neumann, per ella arrisca la vida i se'n surt, ens meravella
com en les condicions que es troba, s'enfronta amb un cap del camp de
concentració, Randohr, un personatge sinistre al qual aconsegueix
reduir amb la força de la seva convicció, aquesta conversa salvarà
la vida de l'amiga. Ella no sobreviu, malgrat els esforços que farà
per ella un metge jove, que escriurà al seu col·lega, el pare de
Milena, per explicar els intents inútils que va fer per salvar-la,
mor als braços de la infermera Hanna.
Monika Zgustova, fa
molts anys que es va interessar per la vida de Milena, va cercar
informació, va parlar amb testimonis que l'havien conegut, accedeix
a correspondències, no només la que va mantindre amb Kafka, visita
els camps d'extermini, el resultat és la novel·la que tenim a les
mans, una novel·la fonamental per conèixer les circumstàncies que
van envoltar la vida de Milena i el període històric en el que va
viure, les persones que van passar per la seva vida, formen part de
la història que ens ha precedit. Una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario