viernes, 30 de agosto de 2024

llibre

 

What do you want to do ?
New mail

 

 

 

LA CONFESSIÓ DE LA LLEONA
Mia Couto
Traducció Pere Comellas Casanova
226 pàgs.


Mia Couto, (1955), La confessió de la lleona, (2012)

L'autor ens explica, els fets que van inspirar el llibre; l'any 2008 a Cabo Delgado, al nord de Moçambic, les persones van començar a patir atacs de lleons, en poques setmanes el nombre de víctimes va arribar a vint-i-sis, van mobilitzar caçadors per matar les feres, amb moltes dificultats van aconseguir matar els lleons assassins; els caçadors van topar amb creences ancestrals, "contínuament se'ls suggeria que els autèntics culpables eren els habitants del món invisible, on l'escopeta i la bala perden tota l'eficàcia."

La narració recull les veus de la Mariamar i de l'Arcàngel, dues persones que la vida havia separat.

Kulumani "... un lloc tancat, envoltat per la geografia i atrofiat per la por", els lleons seleccionen les víctimes, només dones, la darrera, la germana de Mariamar, aquesta viu reclosa a casa fent front al dol i als deliris de la mare, Mariamar va saber que era el dolor d'ençà que tenia memòria, també va saber el que era l'estimació i l'afecte per part de l'avi que la va protegir de manera eficient, ell la va ensenyar a llegir i escriure i la va advertir:

"Compte, neta meva. Escriure és una perillosa vanitat. Fa por als altres..." pàg. 75

Ella ens dirà:

"Les faules m'han ensenyat, tota la vida, a distingir la veritat de la mentida, a diferenciar el bé del mal. En una paraula, van ser els animals els que em van començar a fer humana." pàg. 74

En un lloc on les dones són del tot menystingudes, són les víctimes de les feres, perquè són les que surten al bosc de matinada; malgrat la discriminació que pateixen, ens trobem que hi ha cases on són les que van aprendre a llegir i escriure, la mare del caçador, escrivia al dictat del seu marit cartes en les quals li manifestava el seu amor.

La Mariamar ens dirà:

"En un món d'homes i de caçadors, la paraula va ser la meva primera arma." pàg. 75

Mariamar somiava un diluvi que fes desaparèixer el món, ens parla de la seva mare:

"Aquest món que obliga a una dona com la Hanifa a tenir fills, però que no la deixava ser mare; que l'obligava a tenir marit, però no permetia que conegués l'amor." pàg. 166

Mariamar i l'Arcàngel, deixen Kulumani, sobreviuen.


Una prosa que ens sedueix des del primer moment, una reflexió sobre els feminicidis. Una recomanació del tot segura.

No hay comentarios:

Publicar un comentario