llibre

 

 

 

SOBTADAMENT FRÀGILS.

Dietari de l'esclat del covid

Llibert Ferri

181 pàg.

La realitat impulsa l'autor a la necessitat d’iniciar un dietari el 8 de març del 2020. Aquestes anotacions tenen una data final, el 9 de maig del mateix any.

La professió el duu a una actitud vital, no pot deixar d’explicar i explicar-se el moment que ens toca viure, aquestes notes no estava previst que arribessin a tenir forma de llibre, podien quedar com un inèdit en un arxiu d'ordinador, potser és la millor manera d'arribar als altres, no estar pendent dels lectors. Cada dia, davant la perplexitat dels esdeveniments, la necessitat d'aprofundir en l’entorn local i internacional, d'anar i tornar a les hemeroteques per intentar entendre, tenir en compte el que diuen col·legues i científics d'arreu, mirar-se amb un sentiment especial aquelles ciutats de l'ànima Madrid, Moscou i Nova York, l'observació de l'entorn més proper Barcelona, Ciutat Vella, la Barceloneta, els paral·lelismes amb la Grip Espanyola. Les circumstàncies personals, pèrdues molt sentides de dues ancianes estimades. El caos a les residències de majors, tenint l'exemple proper de la Barceloneta.

Com a lectura de la pandèmia, en, La Pesta, de Camus, les observacions del metge i el periodista ens fan esgarrifar pel paral·lelisme.

Quan comencem el dietari volem prendre nota dels títols i autors, és una tasca a la qual renunciem, contínuament cites que cal retenir, hi tornarem moltes vegades.

Alhora que ens acosta a les opinions de científics i periodistes, l'observació acurada dels telenotícies, sap mirar i ho comparteix, domina la realitat política i social del món, sempre aprofundint en el passat, compartint les fonts en què basa el que ens diu. També present el neguit i la preocupació pels exclosos, els sempre fràgils.

Som davant d'un document del tot necessari, no ens convé oblidar l'excessiva militarització de la crisi, l'obsessió de centralitzar, el trist paper a les estadístiques internacionals d'Espanya, és segur que ens ho voldran emmascarar i la memòria ens pot trair.

Aquest document, que no va néixer per ser compartit, que va ser la necessitat de dir d'un home compromès i rigorós, es converteix per a nosaltres en un testimoni clau, per enfrontar-nos al que ens espera, no podem caure en inèrcies, no sabem cap a on anem, però individualment tenim responsabilitats.

Una vegada més el reconeixement i la gratitud a l'autor. Una recomanació sense reserves.