llibre

 

 

 

 

ELS AMANTS DE CONEY ISLAND
Billy O'Callaghan
Traducció Ferran Ràfols Gesa
222 pàg.

Des del primer moment, tenim l’absoluta seguretat d'haver fet "un descobriment". Billy O'Callaghan és un autor que ens ha fascinat.

A la pàgina 87 ens diu na Caitlin, que escriu i ha vist publicades les seves narracions:

"...l' escriptura no depenia dels diners ni del col·legues ni dels títols, sinó de la visió, de la capacitat de trobar les paraules adequades i de treure l'entrellat de les coses."

Na Caitlin i en Michael es van trobar quan eren molt joves. Hi ha una força que els empeny a estimar-se, tenen la necessitat de trobar-se, desafiant tots els obstacles, res pot aturar els encontres; quan han passat 25 anys, les circumstàncies els porten a allunyar-se i ho fan sense estridències, amb la serenitat que ha caracteritzat la seva vida d'amants, són persones d' una bondat i una maduresa fora del comú. Malgrat tot, tenim la sensació de trobar-nos davant d' una història quotidiana. Cada mes fan el seu viatge a  Coney Island, aquest indret que ha conegut temps millors però que, enmig d'una tempesta de neu, l'horitzó es presenta amb tot el seu potencial de bellesa, cerquen l' espai que els acollirà per unes hores, llocs nets, tot just compleixen els requisits, ja n’hi ha prou...

..."La Caitlin s'atura a l'espai buit de davant del llit i deixa que el lloc l'amari." pàg. 57

Coneixem les seves vides. Quan es van trobar, la vida ja els havia posat a prova a en Michael i a na Barb. Un Dèu de qui cal dubtar els va donar i va prendre a en John Matthew, l'infant que mor al cap de poques setmanes de ser en aquest món, sense que els seus pares el puguin haver acaronat mai.

Na Caitlin és filla de na Madge, una dona freda i malcarada. Durant una temporada en Pete li fa de pare, però un bon dia desapareix... tant de bo. Na Caitlin escriu i aconsegueix un cert reconeixement, la seva actitud davant la vida, l'amor i l'escriptura no és mai convencional, el seu marit, en Thomas és un bon home desapassionat, el matrimoni forma part de la seva vida, com la resta d'obligacions...

Ell es lliura al final de la Barb, una dona que la mort del fill va deixar en un estat de fragilitat extrema, que a la fi li treu la vida física que no se sap com era capaç de mantenir. Ella marxa lluny amb el seu home que viu un ascens professional ben merescut.

Es diuen adeu, però les seves històries queden amb nosaltres, hi ha tantes maneres d'estimar com amants, per aquests sentim un profund respecte i admiració. Un fragment de quotidianitat esplèndid tant de bo puguem seguir la petja de Billy O'Callaghan.