llibre

 

 

 

OCELLS DE PAS

Maria Antònia Perelló Femenia

177 pàg.

Una crònica imprescindible de la crisi econòmica del 2008, centrada en un lloc concret i seguint la petja d'unes persones que les circumstàncies transformen, ningú va ser aliè als canvis que es succeïren a un ritme del tot accelerat. De sobte la ciutat es veu envaïda per aquells que ho han perdut tot, els cartrons són la carcassa en què pretenen protegir-se, els caixers de les entitats financeres esdevenen un aixopluc molt cobejat... Tot trontolla, malgrat l'evidència, els que encara es mantenen drets intenten situar-se al marge ignorant o mostrant incomoditat davant la transformació que els envolta.

Un jove periodista fracassat, un veterà de la professió que no sap fer ús d'estratègies per sobreviure, el director d'un diari que malgrat els esforços per sobreviure és superat per les circumstàncies, el director d'una sucursal bancària que no és capaç d'arribar fins al final, no pot obeir fins a les darreres, per tant és eliminat.

Mentre la ciutat creix per una altra banda, la corrupció, troba el camp abonat per enriquir-se, sense escrúpols encara queden possibilitats, ens presenten el club Dansa Blava:

...'L'amo de la discoteca era un magnat misteriós que, a l'ombra del seu refugi, manejava tots els fils de la política i dels vigilants nocturns." pàg. 69

Aquests són els triomfadors, o els joves contractats a les entitats bancàries per fer front al moment d'actuar amb fredor i imparcialitat extremes, joves de formació acadèmica acuradíssima, sense experiència vital i d'ètica del tot dúctil.

Som davant d'una qualitat literària que ens emociona, ens remet a la Literatura amb majúscules. El moment de deliri quan en Ramon Trobat torna al seu lloc d'origen i el rep una realitat que no entén, les transformacions també han arribar allà, la visita al·lucinada a la fàbrica que ha perdut la seva funció, aquell lloc que recorda en plena activitat, ell que encara és jove, tot ha passat a un ritme que ens duu a la perplexitat...

Un lectura que traspassa totes les fronteres, que ens situa al món, que va a l'essència de l'ésser humà quan es veu torturat per circumstàncies adverses. Ens remet als grans clàssics dels quals ha de passar a formar part. Una recomanació sense reserves.