PASSAMANERIA
Pruden Panadès
90 pàg.
“Amb les millors
mans de cosidora, cirurgiana d'incidents tèxtils embastant pedaços
damunt dels abismes”. pàg. 31
Pruden Panadès ens
fa arribar un recull de textos breus, les seves històries quedaran
fixades en la nostra memòria, ha donat vida a records amagats, mig
oblidats, que cal recuperar, un passat ressent que no podem obviar.
Enaltir indrets i
persones que per ser comuns no hi reparàvem prou, ara que no hi són
ens adonem que no és fàcil viure sense fer-los un lloc,
coneixements que s'han perdut per sempre, lèxics i nomenclatures que
formen part de l’arqueologia de la nostra societat, coneixements
que no s'han transmès, per primera vegada, s'ha trencat la benaurada
inèrcia que sempre els hi havia donat un lloc al món, cal
sobreviure amb la mancança, cal sobreviure sense la pau que donaven
les botigues farcides d'articles necessaris i perfectament controlats
per persones que els havien dedicat la vida, (text número 6 pàg.
19).
La dignitat que
donen els coneixements adquirits a la universitat que començava a
deu o dotze anys i convertia a les persones en imprescindibles dintre
del seu àmbit, dintre d’aquelles quatre parets farcides de
capsetes, de codis, de mostres empolsinades també “controlades”,
res escapava al seu saber, quan fèiem cua esperant el nostre torn
observàvem que els clients podien demanar consell d'allò més
insospitat i mai no quedaven desatesos, saber enciclopèdic…
“El primer cop del
pèndol d'acer va fer més pols que soroll” pàg. 83
Ja només queda el
record, la nostàlgia i el reconeixement als que ens van precedir,
patrimoni de records que cal transmetre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario