BENEDICCIÓ
Kent Haruf
Traducció Marta Pera Cucurell
344 pàg.
Darrer llibre de la trilogia que Kent Haruf dedica a Holt, nom
fictici d´un microcosmos situat a Colorado.
Acompanyem a Dad Lewis durant el seu darrer estiu, la mort li ha
estat anunciada i les darreres setmanes son viscudes amb tota
serenitat tant per part d'ell i de la família com dels veïns i
amics més propers.
Els Lewis pateixen el dolor per la mort d'en Dad, un dolor que poden
verbalitzar i tenen la resposta del consol d’aquells que els
acompanyen. Pateixen també un dolor amagat, el dolor del qual només
poden parlar entre ells, i no de manera oberta, l´absència d´en
Frank, han perdut el fill i el germà, no en tenen notícies, les
diferències que va manifestar i que van superar la capacitat dels
pares, la seva homosexualitat va ser un tabú al qual en Dad no va
saber enfrontar-se, el temps ha passat molt de pressa i ara no hi és,
aquest dolor, aquesta impotència per l'absència del fill plana
sobre els tres membres de la família com una llosa, la mare ha fet
un darrer intent per trobar-lo, tot en va, el dolor s'ha ensenyorit,
encara més al seu cor quan ha sentit paraules que li han fet un mal
irreparable.
Els Lewis estan envoltats de bones persones que volen ser-hi, sense
fer soroll, perquè
els estimen, perquè han compartit una vida, la veïna del davant, na
Berta May que viu amb la seva neta Alice, una nina que no ha conegut
el seu pare i que acaba de perdre la mare, un infant preciós, que
potser per compensar la seva tragèdia, té el privilegi d'una àvia
bona i assenyada que sempre li fa arribar les paraules justes, davant
d'una generositat injustificada de les Johnson:
…”Tu em vas dir que era millor donar que rebre.” …”Tu dones
deixant que et donin”. pàg. 178
Ens presenten dones valentes, independents i amb criteri, les
Johnson, mare i filla, na Lorraine, na Mary Lewis.
L'acció transcorre durant la guerra del Golf, els ànims estan
exaltats, Wila Johnson s´adreça
al pastor al final de l´ofici, un home que es veu enfonsat davant
les actituds dels feligresos:
“Sempre passa això en temps de guerra, va dir la Willa. Als anys
quaranta també va passar. I durant la guerra del Vietnam. Aquesta
barreja de nacionalisme, d'odi i de por”. pàg. 197
Kent Haruf ens ha donat a conèixer personatges que hem fet nostres,
arquetips universals que han trobat el seu lloc a la nostra
experiència de lectors. La més sincera gratitud.
No hay comentarios:
Publicar un comentario