REVOLUCIÓ
VERTICAL o per què els humans caminen drets
Ngugi
wa Thiong'o
ed.
bilingüe kikuiu - català
original
en kikuiu - anglès
Traducció
de l'anglès Josefina Caball
Il.lustracions
Agustín Comoto
91
pàg.
Thiong'o,
Kenya 1.938, ens ha donat a conèixer un món que ens és llunyà,
ens ha dut a compartir una cultura amb la qual tenim grans
diferències, però la seva literatura té tots els trets perquè
sigui universal, les seves reflexions apel·len a allò d’essencial
propi dels humans. Ens parla de les lluites pel poder, de l'autoritat
moral de persones la característica de les quals és el sentit comú
i la bondat, a SOMNIS EN TEMPS DE GUERRA ens diu de la seva
mare:
“La
meva mare era dona de poques paraules. Però aquestes paraules
estaven carregades de l'autoritat del silenci que les precedia.”
Ell
va ser un noi amb possibilitats de formació, molt jove va aprofundir
en l´obra de Shakespeare i en tota aquella literatura que els
colonitzadors li van fer arribar, era una tria incompleta, però era
l’única al seu abast i va saber aprofitar-ho, no van eliminar la
seva capacitat de raonar, ell va tenir sempre en compte també tots
els coneixements dels seus, la cultura en la seva llengua de tradició
oral, els exemples dels que l'envoltaven. Va ser triat per la família
perquè tingues els privilegis del coneixement, el clan ho va saber
ben aviat i van actuar en conseqüència.
Ara
rebem aquesta faula, aquestes paraules per ser dites en veu alta, per
aturar-nos, per ser interromputs, per llegir grans i petits.
Les
parts del cos volen un protagonisme individual, les cames es senten
superiors als braços i a l'inrevés, els òrgans també es disputen
el seu protagonisme, per un moment veuen:
…”el
cos i el cap com uns partits en guerra, l´un per sobre de l'altre…”
Ens costa entendre que som un conjunt d´imprescindibles, Thiong'o
ens ajuda, és la funció de les faules i un cop més restem del tot
agraïts, emocionats d´haver rebut aquesta història a cau d'orella,
paraules dites per a cadascun i que ens acompanyaran.
Una
vegada més una recomanació sense reserves.
No hay comentarios:
Publicar un comentario