llibres

El secret d´en Joe Gould

Joseph Mitchell

Traducció Griselda Garcia

Pròleg Bernat Dedéu

188 pàg.

Donem protagonisme a Nova York, la ciutat capaç d´acollir i saber conviure amb personatges com Joe Gould, entrem guiats pel magnífic pròleg de Bernat Dedéu, aquest ens diu de l´autor:

“... No és estrany, per tant, que després d´escriure aquesta obra mestra, Mitchell acabés tan buit que abandonés l'escriptura.” pàg. 13

Als anys setanta i vuitanta la ciutat de Gould va desaparèixer i va donar lloc a una societat en la qual “els personatges singulars s´acaben estandaritzant”.

Joseph Mitchell, un periodista a qui no enlluernen els gratacels, algú que cerca les mirades i les paraules dels personatges més anònims, en aquest cas un tipus estrafolari, que li transmet “el compromís” per recolzar l´obra magna del saber universal.

“En Gould té la resistència dels posseïts”, una fragilitat física extrema, les circumstàncies materials en què sobreviu són mínimes, l'objectiu el manté en forma.

El seu projecte té els orígens en una frase del poeta Yeats que va trobar en un pròleg en un llibre de William Carleton, en la qual ens diu que la quotidianitat de les persones és qui fa la història de la nació. Aquestes paraules el duen al seu gran compromís literari.

Mitchell i en Gould, és troben amb una regularitat esgotadora, el periodista li dedica hores i hores, d´oïda respectuosa, amatent, inesgotable.

Gould sap pactar amb els propietaris dels locals del Village, a canvi d'un àpat o de les copes que calgui, ell es compromet a restar al local escrivint, la qual cosa dona a l´establiment un aire bohemi:

...“sóc el bohemi resident, el bohemi de la casa” pàg. 133

En Mitchell té elements per dubtar de l'existència de “La Història oral”, però no gosa desemmascarar en Gold, l'obra és la seva “armilla salvavides”.

La ciutat ha pres protagonisme, hem conegut personatges que harmonitzen la quotidianitat, com el propietari de Maison Gerard, aquest home que d'una manera pràctica i perfectament organitzada té cura dels seus hostes.

Joseph Mitchell, un home respectuós i lliure, un home que es comporta amb una naturalitat exemplar, que duu a terme la seva tasca lliure d´influències i estratègies. Una manera de dir que ens ha seduït i atrapat, una ciutat tristament irrecuperable.