L'OMBRA DELS ANYS.
Memòria d'un tram
de vida europea 1939-1990
Llibert Ferri
303 pàg.
La capacitat
d'anàlisi, un tret que es van transmeten, una constant en l´avi,
pare i fill Ferri, l´estiu de 1941 en Liberto tenia molt present al
seu pare, l´avi Batiste:
… “el crim i la
maldat tenen impuls per atacar i imposar-se durant un temps, però no
són prou resistents per mantenir-se.”
En Llibert ens
presenta als seus i l´entorn que els acull i paral.lelament assistim
als fets històrics que abarquen aquest període, 1939-1990, l´entorn
que acull les persones que en Llibert ens dona a conèixer és la
Barceloneta “espai de migracions trobades i barreges”.
Durant tota la
lectura anem anotant i aprofundint en fets cabdals del s. XX,
lectures, pel.licules, música…
En Llibert creix amb
els sentits ben alertes, des de la casa dels avis materns al carrer
de St. Josep, na Matilde, en Juan i els veïns, persones que mai ha
deixat de tenir presents, Antoni Vila el venedor de retalls, un home
que havia perdut però a qui no varen aconseguir derrotar, d'ell en
Llibert va rebre una consigna:
“llegeix, estudia
i estima la llengua. I no oblidis que el nostre és un país ocupat”.
La Tresina, havia
estat infermera, i es guanya la vida posant injeccions per les cases,
ella i el seu marit, persones amb un passat que no es desvetlla,
sempre compromesos amb els ideals. Al cinema han estrenat Matrimonio
a la italiana i la Tresina explica al Llibert l´origen d´aquell
guió, l'obra d'Eduardo de Filippo.
La familia, la
realitat que els acull a Madrid, a on els han precedit parents que
cercaven i assoleixen un benestar material. Els Ferri deixen el
carrer de l´Alegria, el piset a on va néixer en Llibert i la seva
germana i s´instal.len en un mitjà que mai faran seu.
Les aptituds d'en
Liberto, la seva professionalitat, el rigor, les bones maneres que el
feien un comercial segur, un home que en tornar a casa pujava les
escales xiulant, feliç de retrobar els seus, amb la tranquil.litat
que dona la feina ben feta. De sobte, es troba que aquestes
qualitats no són prioritat, les estratègies comercials i socials
son altres del tot alienes a allò que caracteritzava al venedor
eficient que era en Liberto.
Hi ha un moment que
en Llibert ens diu:
… “Ho retinc.
S´em graven els mots i el to”
Una conversa de
l'avi Juan amb una senyora arribada de Madrid amb els tiets, una
pobra dona, algú sense capacitats per relacionarse.
La mort de l´avi
Juan, l darrer enterrament amb seguici pels carrers que es farà a la
Barceloneta.
Som davant una
lectura a la que hi tornarem, hi tornarem per analitzar un moment
històric ajudats pel rigor i el punt de vista afinadíssim dels
Ferri.
Tornarem a veure la
pel.lícula Té i simpatia, seguint la recomanació de l´artista
J.Pons-Escamillo. Tornarem a les paraules d´en Kundera a La
insostenible lleugeresa del ser. Tots els suggeriments han estat
ben rebuts, els agraïm i els transmetrem.
El darrer estiu d´en
Liberto el seu fill li diu:
“El teu món
s´esmicola i jo m´encarrego d´explicar-ho”
En Llibert ens ho ha
explicat a tots, li deben un reconeixement, ens ha explicat fets
històrics cabdals a través de les persones, éssers del carrer St.
Josep de la Barceloneta o des de la cuina de Svetlana i els seus
fills a Moscou l´any 1989.
No podem deixar de
tenir presents les paraules de la Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx:
“...Quan la vida,
ras i curt, es transforma en literatura” (Temps de segona mà).
No hay comentarios:
Publicar un comentario