llibre

L'OMBRA DELS ANYS.

Memòria d'un tram de vida europea 1939-1990

Llibert Ferri

303 pàg.

La capacitat d'anàlisi, un tret que es van transmeten, una constant en l´avi, pare i fill Ferri, l´estiu de 1941 en Liberto tenia molt present al seu pare, l´avi Batiste:

… “el crim i la maldat tenen impuls per atacar i imposar-se durant un temps, però no són prou resistents per mantenir-se.”

En Llibert ens presenta als seus i l´entorn que els acull i paral.lelament assistim als fets històrics que abarquen aquest període, 1939-1990, l´entorn que acull les persones que en Llibert ens dona a conèixer és la Barceloneta “espai de migracions trobades i barreges”.

Durant tota la lectura anem anotant i aprofundint en fets cabdals del s. XX, lectures, pel.licules, música…

En Llibert creix amb els sentits ben alertes, des de la casa dels avis materns al carrer de St. Josep, na Matilde, en Juan i els veïns, persones que mai ha deixat de tenir presents, Antoni Vila el venedor de retalls, un home que havia perdut però a qui no varen aconseguir derrotar, d'ell en Llibert va rebre una consigna:

“llegeix, estudia i estima la llengua. I no oblidis que el nostre és un país ocupat”.

La Tresina, havia estat infermera, i es guanya la vida posant injeccions per les cases, ella i el seu marit, persones amb un passat que no es desvetlla, sempre compromesos amb els ideals. Al cinema han estrenat Matrimonio a la italiana i la Tresina explica al Llibert l´origen d´aquell guió, l'obra d'Eduardo de Filippo.

La familia, la realitat que els acull a Madrid, a on els han precedit parents que cercaven i assoleixen un benestar material. Els Ferri deixen el carrer de l´Alegria, el piset a on va néixer en Llibert i la seva germana i s´instal.len en un mitjà que mai faran seu.

Les aptituds d'en Liberto, la seva professionalitat, el rigor, les bones maneres que el feien un comercial segur, un home que en tornar a casa pujava les escales xiulant, feliç de retrobar els seus, amb la tranquil.litat que dona la feina ben feta. De sobte, es troba que aquestes qualitats no són prioritat, les estratègies comercials i socials son altres del tot alienes a allò que caracteritzava al venedor eficient que era en Liberto.

Hi ha un moment que en Llibert ens diu:

… “Ho retinc. S´em graven els mots i el to”

Una conversa de l'avi Juan amb una senyora arribada de Madrid amb els tiets, una pobra dona, algú sense capacitats per relacionarse.

La mort de l´avi Juan, l darrer enterrament amb seguici pels carrers que es farà a la Barceloneta.

Som davant una lectura a la que hi tornarem, hi tornarem per analitzar un moment històric ajudats pel rigor i el punt de vista afinadíssim dels Ferri.

Tornarem a veure la pel.lícula Té i simpatia, seguint la recomanació de l´artista J.Pons-Escamillo. Tornarem a les paraules d´en Kundera a La insostenible lleugeresa del ser. Tots els suggeriments han estat ben rebuts, els agraïm i els transmetrem.

El darrer estiu d´en Liberto el seu fill li diu:

“El teu món s´esmicola i jo m´encarrego d´explicar-ho”

En Llibert ens ho ha explicat a tots, li deben un reconeixement, ens ha explicat fets històrics cabdals a través de les persones, éssers del carrer St. Josep de la Barceloneta o des de la cuina de Svetlana i els seus fills a Moscou l´any 1989.

No podem deixar de tenir presents les paraules de la Premi Nobel Svetlana Aleksiévitx:

“...Quan la vida, ras i curt, es transforma en literatura” (Temps de segona mà).