jueves, 10 de noviembre de 2022

llibre


 



LA SENYORA PALFREY SE'N VA AL CLAREMONT
Elizabeth Taylor

Traducció Helena Lamuela
215 pàgs.


Elizabeth Taylor, (1912-1975),
LA SENYORA PALFREY SE'N VA AL CLAREMONT, (1971).

La senyora Palfrey, una dona que en tot moment sap què ha de fer, què s'ha de posar i què ha de dir, per al seu primer dinar amb els hostes del Claremont, troba que ha de dur "el collaret de perles dels matins"; ha triat ser resident al Claremont, perquè entra dintre del seu pressupost i és a Londres, allà hi viu el seu net. Té un llibre de poemes a la tauleta de nit, llegeix per intentar recordar, és l'exercici de memòria que s'ha proposat, mentre camina recorda uns versos:

"Tenim el món massa a sobre, tothora:
guanyant, gastant, deixem perdre els talents.
A la natura, poc veiem de propi."

El net no apareix, la vida posa al seu camí a un jove que farà aquest paper, en Ludo, és alegre i divertit, té pocs diners, s'ha pres un temps per escriure una novel·la, des del primer moment s'encén l'espurna de l'amistat, ell li diu respecte a les persones amb les quals es relaciona a l'hotel:

"Si són prou amables amb vostè, vull dir"

Quan està sola recorda aquestes paraules:


"Aquesta mena de tresors -va pensar-, no te'ls pot prendre ningú."


En Ludo, és un jove, que des d'infant ha tingut cura de la seva mare, ha estat pendent i l'ha protegit, per això, l'estimació que troba en la nova amiga és del tot important.


Coneixem la senyora Arbithnot, molt afectada per l'artrosi, els seus moviments són cada vegada més limitats, d'ella ens diu la senyora Palfrey "tenia l'orella afinada per la malícia"; la senyora Burton, la més agosarada i excèntrica, sempre amb una copa a la mà; la senyora Post, prudent i servicial; el senyor Osmond, malcarat, xovinista, pedant, no mostra cordialitat amb ningú, només té paraules de respecte cap a la senyora Palfrey, d'ella pensa "Quina mainadera més excepcional que devia tenir".


Assistim al final de la senyora Palfrey, en Ludo va fer que a l'hospital la traslladessin a una habitació individual, i el darrer vespre, va estar al seu costat llegint-li poesies, es van acomiadar i ella va fer el darrer alè.


Ens hem divertit, una fina ironia sempre present, uns personatges perfectament dibuixats, hem viscut l'atmosfera del Claremont, i hem pres partit, des del primer moment, per l'assenyada i valenta senyora Palfrey.


Una autora a la qual no deixarem de tenir en compte, una recomanació del tot segura.

sábado, 5 de noviembre de 2022

Rellegir 135


 

llibre

 

 

 

 

ELS OUS FATÍDICS
Mikhaïl Bulgànov

Traducció Jaume Creus
135 pàgs.


M. Bulgànov, (1891-1940)
ELS OUS FATÍDICS, (1924)


Una sàtira valenta, com ens diu el traductor, no és ciència ficció és "literatura d'anticipació"


En aquesta edició comptem amb una nota del traductor que esdevé del tot imprescindible
L'ALBÚMINA DELS OUS, ens diu que el que llegim, més que ciència-ficció, és "literatura d'anticipació", ja que situa l'acció el 1928, i l'obra està datada el 1924, tot i tenir problemes continus amb la censura, es va atrevir a escriure aquesta sàtira posant de manifest totes les deformacions del règim. Ens presenta el personatge del científic Pèrsikov, un home solitari que viu immers en el seu compromís, la preocupació científica l'aparta del món, pateix les circumstàncies polítiques que li toca viure intentant obviar-les, per exemple, quan veu reduït l'espai de casa seva, l'estat disposa de part del seu pis, ell és plenament conscient del que passa, però l'estudi és el centre de la seva vida.

El país pateix una plaga que mata les gallines; alhora ell ha creat un raig que potència un creixement extraordinari dels animals amb els quals experimenta; els dirigents s'assabenten, els periodistes escriuen ignorant uns mínims d'ètica, Pèrsikov ha d'assistir impotent, li requisen les cambres fosques per covar ous de gallina, el resultat és catastròfic, el que neixen són rèptils de proporcions extraordinàries, es devoren entre ells de manera terrible. El poble acaba de sucumbir a la fam. El resultat de la ciència utilitzada per ineptes.

Primer, ens presenten un poble laboriós que manté galliners com a mitjà de supervivència, arriba la plaga i l'administració pren protagonisme; el científic honrat no rep cap consideració, els seus descobriments són fets servir per ignorants malintencionats, el caos està garantit.

Una sàtira valenta, com ens diu el traductor, no és ciència ficció és "literatura d'anticipació". Una reflexió del tot necessària, situacions grotesques i fantàstiques que serveixen per denunciar les deformacions del poder.