llibre

 

LA SENYORA PALFREY SE'N VA AL CLAREMONT
Elizabeth Taylor
Traducció Helena Lamuela
215 pàgs.

Elizabeth Taylor, (1912-1975), LA SENYORA PALFREY SE'N VA AL CLAREMONT, (1971).

La senyora Palfrey, una dona que en tot moment sap què ha de fer, què s'ha de posar i què ha de dir, per al seu primer dinar amb els hostes del Claremont, troba que ha de dur "el collaret de perles dels matins"; ha triat ser resident al Claremont, perquè entra dintre del seu pressupost i és a Londres, allà hi viu el seu net. Té un llibre de poemes a la tauleta de nit, llegeix per intentar recordar, és l'exercici de memòria que s'ha proposat, mentre camina recorda uns versos:

"Tenim el món massa a sobre, tothora:
guanyant, gastant, deixem perdre els talents.
A la natura, poc veiem de propi."

El net no apareix, la vida posa al seu camí a un jove que farà aquest paper, en Ludo, és alegre i divertit, té pocs diners, s'ha pres un temps per escriure una novel·la, des del primer moment s'encén l'espurna de l'amistat, ell li diu respecte a les persones amb les quals es relaciona a l'hotel:

"Si són prou amables amb vostè, vull dir"

Quan està sola recorda aquestes paraules:

"Aquesta mena de tresors -va pensar-, no te'ls pot prendre ningú."

En Ludo, és un jove, que des d'infant ha tingut cura de la seva mare, ha estat pendent i l'ha protegit, per això, l'estimació que troba en la nova amiga és del tot important.

Coneixem la senyora Arbithnot, molt afectada per l'artrosi, els seus moviments són cada vegada més limitats, d'ella ens diu la senyora Palfrey "tenia l'orella afinada per la malícia"; la senyora Burton, la més agosarada i excèntrica, sempre amb una copa a la mà; la senyora Post, prudent i servicial; el senyor Osmond, malcarat, xovinista, pedant, no mostra cordialitat amb ningú, només té paraules de respecte cap a la senyora Palfrey, d'ella pensa "Quina mainadera més excepcional que devia tenir".

Assistim al final de la senyora Palfrey, en Ludo va fer que a l'hospital la traslladessin a una habitació individual, i el darrer vespre, va estar al seu costat llegint-li poesies, es van acomiadar i ella va fer el darrer alè.

Ens hem divertit, una fina ironia sempre present, uns personatges perfectament dibuixats, hem viscut l'atmosfera del Claremont, i hem pres partit, des del primer moment, per l'assenyada i valenta senyora Palfrey.

Una autora a la qual no deixarem de tenir en compte, una recomanació del tot segura.