llibre

 

 

PASSEJADES PER BERLÍN
Franz Hessel
Traducció Anna Soler Horta
Postfaci Walter Benjamin
245 pàg.

...les paraules de Hessel i W. Benjamin donaran sentit a la nostra manera de deambular.

Franz Hessel, (1880-1941), PASSEJADES PER BERLÍN, 1929.

Al postfaci, Walter Benjamin, ens diu "el record no va ser la font, sinó la musa". Hessel, aquest flaneur, perfecte en el sentit més profund del terme, ens ensenya a mirar, som el 1929, potser no tenim la possibilitat immediata de prendre les Passejades per Berlín com una guia i refer els itineraris, quasi cent anys després, sabem que quan transitem pels carrers i places de la ciutat Hessel, serà amb nosaltres.

Vagarejar sense rumb, tan mal vist, el correcte és estar enfeinat i no poder badar, ara més que mai, quan hi ha la tirania del control de les xarxes i l'obligació de contrastar el que veiem amb la "realitat" de la "font de saviesa" que tothom porta a la butxaca. Badar, encuriosir-se, cercar, demanar als que ens envolten, anotar en un paper el dubte i esbrinar amb tranquil·litat, fer per aprendre, com aprèn, l'autor el dia que li és permès acompanyar a un arquitecte, aquest l'any 1929 li explica els canvis que transformaran la Ciutat, hi ha moments d'un rebombori urbanistic tan radical que ens pensem que s'acabarà amb tot el que va precedir, no, no és cert, res pot ser eliminat del tot, el ritme de les persones és un altre. Allà on van haver-hi els barris d'artesans, els comerços aplegats per gremis... poden fer-se molts de canvis, però els canvis de les persones tenen un ritme molt més lent, hi ha, també, el que queda de les generacions precedents, això es detecta.

Tant de bo, aquesta manera de viure, ens porti a emmirallar-nos, a voltar més lliures de prejudicis pels indrets que la vida ens porti.

Hem aprofundit en una ciutat presentada per molts autors, per la que hem voltat o voltarem, som al s. XXI, els desplaçaments són possibles, fins i tot formen part de les directrius del consum, després d'aquesta lectura, les paraules de Hessel i W. Benjamin donaran sentit a la nostra manera de deambular.

Rellegir 96

 

llibre

 

 

COMPTES PENDENTS
Vivian Gornick
Traducció Martí Sales
158 pàg.

Vivian Gornick, Nova York (1935) COMPTES PENDENTS, (2020)

A la contraportada ens diuen:

..."Comptes pendents és un reconeixement magistral del poder que té la literatura d'il·luminar les nostres vides."

Quan es passa dels vuitanta anys, les relectures han de formar part, per força, de la vida d'una lectora que ha donat tota transcendència al fet de conviure amb els autors, mesclar les experiències pròpies amb les dels llibres és un pas que fa por, ella ens encoratja a fer-ho, llegir, com una manera de viure és un repte, una opció, sinònim de llibertat, ens remet als autors que ja formen part de les nostres vides i a cites que ens portaran a descobriments, ho agraïm de tot cor, és més preuat que una recomanació encertada, les de la Gornick ho són.

Colette, Duras, Ginzburg, Thomas Hardy, H.G.Wells, George Meredit, Elizabet Bowen, J.L. Carr, Pat Barker...i sempre, com en les obres anteriors que han arribat a les nostres mans, la vida quotidiana, els records d'infantesa, la relació amb la mare, l'anàlisi sense contemplacions de les accions pròpies:

"... vaig adonar-me que fos el que fos que hagués passat aquell dia feia més de mig segle, no tenia res a veure amb el que recordava.
...és com si hagués nascut per fabricar-me les meves pròpies penes. Però per què?...
..."Tan gran i tan poc informada". pàg. 58

Ens parla des de l'honradesa més profunda, des de la humilitat que la fa propera.

Literatura i vida, tot a l'hora:

"Quantes vegades amics de l'ànima o amants han tremolat de pensar: "Si t'hagués conegut en qualsevol altra època...". Passa el mateix entre un lector i un llibre que es torna amic íntim i per poc no et troba amb ganes perquè no estàs d'humor; és a dir, predisposat." pàg. 119

Nosaltres tenim el privilegi de què la vida ens ha posat en el nostre camí a aquesta dona que camina, llegeix i escriu, quan ens la van donar conèixer el 2017, va ser una trobada del tot afortunada, és va crear un vincle d'amistat en el sentit ideal del terme.

Vivian Gornik, es llegeix i relleix amb la mateixa naturalitat amb la que acudim a una persona estimada amb la qual sempre és fàcil reprendre el fil de la conversa.