MÓNECHKA
Marina Palei
Traducció Marta
Sánchez-Nieves
105 pàg.
Mónechka (La
Cabiria de Leningrado), gaudir amb companyia és la seva prioritat,
la il·lusió sempre intacta, mai perd l’esperança d’assolir la
plenitud. El seu destí és manifesta aviat, sap saltar-se tots els
controls i prohibicions, el seu objectiu l’atrau.
Una mare enredada en
la seva pròpia obsessió, cercar un lloc per viure, cap pis li plau,
un neguit l’empeny a canviar, el proper serà el definitiu, una
cerca infinita… hi ha una altra dinàmica que tampoc atura mai, la
mare mou els fils perquè en Nelik, el fill predilecte, canviï de
parella no deixant de tenir sempre una dona fixa… un desgavell.
Mónechka va a la
seva, res la deixa fora de joc. De vegades un instint de
supervivència la duu a refugiar-se a l’habitatge, sempre
provisional, de la mare, on arriba “llena de moratones conyugales
legales” que intenta fer passar per accidents domèstics, aviat es
recupera, per tornar a la seva dinàmica.
La seva candidesa la
manté sempre il·lusionada, sempre apunt de viure l’aventura
somiada.
Quan els òrgans
interns s’esgoten, resisteix contra tot pronòstic.
El seu cor es
apedaçat, per un coronel-metge, el segon que la visita:
“Rusia es rica en
coroneles, pieles y madera” pàg. 82
Un èxit, torna a
néixer, però res no ha canviat al mitjà que l’acull:
“Raimonda una vez
más no se percató de que en la nueva vida no la esperaban, una vez
más.” pàg. 90
No podem deixar d’estimar i de sentir una terrible impotència
davant aquesta Cabiria de Leningrado, aquesta dona excessiva en tot,
aquesta dona marcada per una desproporció d’il·lusió i
d’esperança, no ens podem imaginar quin paradís és a l’alçada
de la seva sensibilitat, els mons coneguts no li donen un lloc, el
seu destí és cercar obstinadament sense perdre el somriure.
Mónechka s'ha
instal·lat dins nostre, la tristesa ens aclapara, no li podem tornar
el somriure que ens ha dedicat.
Marina Palei, una
autora a qui després d´aquest primer encontre garantim la nostra
fidelitat.
