Llibre

 

 

 

 

ELOGI DE LA IGNORÀNCIA I DE L'ERROR

Gianrico Carofligio

Traducció Anna Casassas

97 pàgs.

Gianrico Carofligio, (1961), magistrat, polític i escriptor, en aquest assaig fa un elogi del dubte, ens parla de la seva experiència als tribunals, on l'error té una freqüència que els profans no podíem suposar. Revisa i analitza els conceptes de memòria i veritat:

"No tan sols modelar la memòria mitjançant les tries lingüístiques, sinó generar veritables records de fets que en realitat no han succeït mai." pàg. 12

La tendència humana que s'aplica tant a l'àmbit personal com públic, el que s'anomena "biaix de confirmació", interpretem les informacions de manera que confirmin les conviccions preexistents., tenir present aquesta peculiaritat que ens afecta a tots ens portaria a la prudència, al dubte i el que és més important a la flexibilitat, la possibilitat d'estar oberts a canvis i a acceptar el dubte.

Relativitza la infal·libilitat dels experts, el perill del narcisisme:

"...quan s'identifiquen amb el seu estatus i no tenen la percepció de la seva ignorància." pàg. 22

Elogi de la ignorància:

"La ignorància inconscient i presumptuosa és una amenaça, mentre que la ignorància conscient és una oportunitat de creixement individual i col·lectiu." pàg. 32

Aprofundeix en la capacitat d'improvisar:

"Vol dir aprendre a gestionar la incertesa amb gràcia i serenitat, i adaptar-nos amb agilitat a les circumstàncies canviants." pàg. 41

L'autor ens posa davant del repte d'aprendre a escoltar, potser aquest aprenentatge mai està prou assumit i la fragilitat pot donar lloc a manifestar-se l'ego de manera inoportuna.

Ens porta a descobrir una paraula preterintencional, les nostres accions no ens porten on havíem previst:

"... podem mirar al voltant, observar el que ens rodeja, buscar una oportunitat que en el moment de començar a moure'ns no teníem ni idea que existís."

Això ha donat lloc a grans avanços en la recerca científica, en la nostra quotidianitat, ens porta a no perdre la serenitat davant realitats que no havíem previst i atrevir-nos a improvisar, acceptar la possibilitat de l'error ens fa més lliures, ens dona la capacitat de no quedar paralitzats, aquest pot ser el veritable error.

Ens ofereix un exemple que ens ajudarà a fer nostre el significat de la paraula preterintencional:

"...cal tenir els ulls i la ment oberts, la intel·ligència flexible de la guineu més que no pas l'actitud dogmàtica de l'eriçó." pàg 61

Ens porta a aprofundir en els conceptes sort i mèrit, proposa la lectura de Michael Sandel i cita a Rita Levi Montalcin:

"Sense seguir cap pla preestablert, ans guiada per les meves inclinacions i per l'atzar, vaig arribar a la imperfecció en la vida i en la feina...

...la imperfecció deu estar més d'acord amb la natura humana que no pas la perfecció.

Tot el que ha argumentat l'autor ens porta a una sensació de calma, tenir sempre present el propòsit de relativitzar ens fa més amables, primer, i el més important, amb nosaltres mateixos, per tant, sortim al món amb millors condicions, amb una mirada la més objectiva i respectuosa possible.

El nostre reconeixement als editors, un gran encert, un llibre que hauria d'arribar a estudiants i professionals de tots els àmbits, ens porta a la lectura d'altres assaigs i, els que no havíem accedit a la narrativa de Carofiglio ens proposem la lectura de les seves novel·les policíaques valent-se d'aquest gènere, els autors expressen sense embuts les seves teories, generen situacions i personatges, ens faciliten aprofundir en realitats que creiem lluny dels nostres interessos, o amb les que convivim, ens poden portar a fer més flexibles els nostres punts de vista a deixar més espai al dubte, allunyar-nos del perill del dogma que de manera subtil pot prendre protagonisme en la nostra manera d'analitzar, de respondre, caure en allò que veiem i ens escandalitza dels altres.

Una recomanació del tot segura.