LLIBRE

 

 

 

 

EL CAMÍ A L'ESQUENA

Ramon Erra

191 pàgs.

"De vegades, però, la via que decidim seguir no és un record nostre, sinó dels nostres pares o avis. Aquí es combinen detalls que hem sentit explicar a casa, amb la descoberta del lloc real d'aquestes aventures absurdes." pàg. 16

Hem caminat al costat de l'autor, hi ha vegades que sabem per on transitem, d'altres ens descobreix un paratge, caminar és el pretext, tot va molt més enllà; paratges rurals o urbans, multituds i solitud a un temple "L'oreneta i Llull", després de l'experiència de caminar en mig de la riuada de turistes la solitud del temple, cercant el moment de comunió amb Ramon Llull; "El ròssec damunt la neu", caminadors que són un enigma, apareixen del no-res i es fan fonedissos, en aquest cas deixant una sensació de dolor en aquells que se'ls van topar; "M'entra per l'orella" a l'illa de Huahine, Polinèsia francesa, l'ensurt de creuar-se amb un porc salvatge:

"¿Per què les bèsties grosses ens exciten i ens espanten, però les respectem, i les petites ens emprenyen i els desitgem la mort?" pàg. 134

Records de la mare a la postguerra, quan la Guardia Civil enviava falsos maquis per saber en quines cases els acollien, quanta por van acumular els nostres, quan detalls quotidians es deuen haver endut a la tomba, això ens porta a renovar el nostre respecte i admiració, tot el que no sabem també ha de formar part del nostre compromís, respecte a la seva memòria.

Ni un mot de més, un autor al qual tornarem, ha voltat arreu del món, ha caminat i ens porta a fer present la plenitud que hem viscut a les nostres caminades, com un carrer, una plaça, un horitzó ens transporten i tornem hi ha vegades fins i tot que ho fem de manera inconscient per guarir-nos, cercant sensacions, companyies d'absents que ens reconforten.

Una recomanació del tot segura.