llibre

 

 

 

 

 

DESPEDIDAS

Julian Barnes

Traducció Jaime Zulaica

212 pàgs.

Barnes, ens diu que no és proustià, però té molt present l'obra de Marcel Proust, aprofundeix en el record autobiogràfic involuntari, és possible, amb els anys, tots tendim a l'anàlisi a partir dels records, o de les versions que els anys i cada situació ens porten a fer dels records, potser pretenem deixar, o deixar-nos, constància de qui som, fer un balanç del nostre itinerari vital; coincideix en el moment en què el ritme de les obligacions quotidianes és menys intens i alhora tenim més consciència de les alteracions i els canvis que es produeixen en el nostre organisme, la salut no es pot obviar.

Es produeixen canvis en nosaltres i en el nostre entorn, tot plegat, de manera inevitable, ens du a reviure, cadascun ho farà a la seva manera, les nostres observacions ens poden portar, a relativitzar i a fugir de les afirmacions categòriques, o a mantenir-nos i acceptar la inèrcia, són maneres de conviure amb el passat.

L'amor, l'amistat, la il·lusió, les absències... el nostre narrador, ens presenta uns amics dels vint anys, dues persones que quaranta anys després intenten reprendre una relació que van donar per acabada, tots dos han fet el seu camí, i passats els seixanta emprenen l'aventura de tornar a formar aquella unitat de dos que van trencar a la seva joventut, ell està "convençut" que aquesta unió els portarà a l'harmonia més profunda, ella menys... malgrat els esforços, el somni no es materialitza, i el narrador ens explica allò que havia promès no dir... ells són morts, i la narració posa llum en conductes humanes que poden ajudar a entendre la vellesa.

Julian Barnes, ens diu que aquest és el seu comiat, fa un balanç positiu de la seva vida, relativitza el dolor de les pèrdues i admet que la salut es deteriori, tenint en compte les estadístiques que valoren la salut de la població, considera que té el que li correspon.

L'ha deixat el gos que l'acompanyat els darrers anys i ha mort Ismail Kadaré, "todavia sin ganar el Premio Nobel".

"Y la vida no es una tragèdia con final feliz, pese a lo que prometa la religión; más bien una farsa con final trágico o, como mucho, una comedia ligera con final triste." pàg. 203

La nostra gratitud, per permetre que compartim la seva reflexió.

Julian Barnes, guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries, un reconeixement just.