llibre

 

 

DÈRIES DE BROADWAY

Damon Runyon

Traducció Carme Geronès

211 pàgs.

Damon Runyon, (1880-1946)

En primer lloc, expressar la nostra gratitud a la traductora i autora del text que precedeix les narracions, Carme Geronès, les seves paraules generen l'atmosfera que ens acompanyarà durant la lectura, que fem de manera trepidant, passem d'un afer a l'altre al ritme que les històries ens marquen, la traductora amb un mestratge que no podem deixar d'admirar ens porta al món d'aquells pels quals la llei és un obstacle, som a l'univers de la picaresca, la traducció d'aquestes narracions enriqueix el gènere.

Timbes, apostes, negocis clandestins, delinqüents habituals, gent que no sap caminar sense armes, les que siguin, malnoms, cada personatge té el que més l'hi escau, el nostre narrador, un periodista d'esports, el lloc Broadway.

Carme Geronès, ens reprodueix una cita de Red Smith, el reporter estatunidenc "més gran i influent de mitjans s.XX:

"Quan veus el que fa Runyon amb l'alfabet et venen ganes de llençar la màquina d'escriure i anar-te'n a buscar la vida a les mines de carbó" pàg. 14

Coneixem els locals "maitanquis", i molts pinxos i malfactors que ens porten a prendre partit, els hi fem costat. Runyon va viure la glòria al Broadway que el va acollir i enlairar com a periodista esportiu, el terme "runyonisme" va passar a ser del tot eloqüent, les seves obres es van adaptar al cinema interpretades pels grans actors del moment.

La gateta Llilian; Jule Gros, etern enamorat de la senyoreta Kitty Clancy, salvarà l'infant que ha atrapat un goril·la, i que resultarà ser el fill de Kitty i Branningan, un policia, company de la infància d'en Jule; o Butch el Cepat, a qui demanem una feineta, el Cepat viu un període tranquil i anirà a obrir la caixa forta amb el seu fill, de qui te cura com el millor dels pares; segrestos; personatges amb la pressió sanguínia alterada; algú conegut com el Sostre, "perquè apunta molt i molt alt en la juguesca que sigui"; Ambrose Hammer, el plomilla de la premsa, que volta amb un lloro que espera que "deixi anar" el nóm d'un assassí...

Tots, personatges als que seguim amb un somriure, un afer dona pas a l'altre a tota velocitat, quan tanquem el llibre, reiterem la nostra gratitud a la traductora que ens ha dut per uns viaranys poc explorats.