Pluja

 

PLUJA

William Somerset Mougham

Traducció Jordi Matin Lloret

91 pàgs.

William Somerset Mougham, (1874-1965), Pluja, 1921

Els senyors Macphail, ell és metge, i els Davidson, missioners, es veuen obligats a conviure durant uns dies, a causa d'una epidèmia de xarampió, són a una illa del Pacífic anomenada Pago Pago, s'han d'allotjar, sense cap comoditat, a l'únic lloc que troben, també ho farà, sota el mateix sostre, la senyoreta Thompson. Els Macphail i els Davidson s'han conegut al vaixell, i allà s'han manifestat les diferències que els separen. Al missioner Davidson el caracteritza el seu integrisme religiós, que el porta a una intransigència que la seva esposa recolza i admira profundament, hi ha un moment que diu:

"Infondré en els indígenes el sentit del pecat" pàg. 28

Pel que fa als Macphail, són persones cordials i amb uns principis que els porten a saber conviure, quan la senyora Macphail diu al seu marit, que els Davidson els consideraven els únics passatgers amb els quals podien relacionar-se, el metge respondrà:

"No m'ho hauria pensat mai, que un missioner pogués ser un peix prou gros per permetre's aquests aires."

"El fundador de la seva religió no era tan exclusiu." pàg. 9

La pluja és constant, la calor i els insectes neguiteixen les persones, també la incertesa de no saber fins quan no podran reprendre el viatge als seus destins.

Coneixem la senyoreta Thompson, uns vint-i-set anys, "grassoneta i bonica d'una manera vulgar", aquesta noia escandalitza als Davidson, rep homes a la seva habitació, escolten música, ballen i riuen, en Davidson, es proposa "portar-la al bon camí", considera que la providència li ha confiat aquesta missió; en les converses que mantenen les dues parelles, el doctor Macphail, es permet desaprovar l'obsessió del missioner per redimir la noia:

"Jo a vostè el respecto molt, doctor, i em sabria greu que malpensés de mi."

"No tinc cap dubte que vostè té una opinió prou bona de vostè mateix per suportar amb equanimitat la meva." pàg. 65

La senyoreta Thompson té una causa pendent, fuig de la justícia, s'ha enamorat d'un jove que la correspon i està disposat a ajudar-la; ens trobem amb la intransigència del missioner:

"... Vull instal·lar-li en el cor el desig fervent de ser castigada perquè al final, encara que jo li ofereixi la llibertat, ella la refusi." pàg. 81

Mentre el missioner du a terme la croada per salvar la senyoreta Thompson, viu una profunda transformació, la seva esposa està preocupada per la seva salut, paral·lelament la noia també ha adquirit l'aspecte d'una severitat que no té res a veure amb l'aparença dels dies anteriors, les sessions d'oració són contínues i els deixen exhausts. Una nit troben a la platja el cos sense vida del missioner, ell ha triat el seu final.

Ens presenten un grau extrem d'intolerància i prepotència. Una reflexió que ens acompanya. A la coberta els editors ens diuen de l'autor:

"Va saber reflectir com cap altre escriptor el final de l'Imperi Britànic i va relatar els darrers dies del colonialisme a l'Índia, el Sud-est asiàtic, la Xina i el Pacífic."

Una recomanació del tot segura.