llibre

  

 

 

 

EN LA CABAÑA

Gabrielle Filteau-Chiba

Traducció Luisa Lucuix Venegas

86 pàgs.

A les primeres planes, l'autora ens reprodueix paraules de Anne Hébert, autora de Kamouraska:

"La memoria se cultiva como un campo. A veces, es necesario prender fuego. Hay que quemar las malas hierbas hasta la raíz. Y plantar un campo de rosas imaginarias en su lugar."

Anouk, tria l'aïllament, nits de quaranta graus sota zero, cada acte té tota transcendència, la supervivència, està en joc en tot moment, li caldrà ser molt meticulosa quan es prepari el llit, tenir cura, per fer que l'estufa no s'apagui abans del matí, té el propòsit que no sigui el fred que la tregui del llit, vol que sigui el cant dels ferrerets que la despertin. La soledat més radical, la companyia és de paper, llibres que no ha pogut deixar enrere, no li han servit els sucedanis:

"Sin los espejismos de una vida centrada en la productividad y en la apariencia." pàg 32

Ha perdut la connexió amb el món els primers dies, hauran de passar mesos fins que torni a tenir telèfon o pugui ser rescatada; sis de gener, el quart dia anotat al diari, fa llistes en les quals enumera motius de gratitud: a aquells que van saber extreure el xarop de l'auró, gràcies a l'avi i el seu "perfum de bondat", dona gràcies al sol que l'acarona, enyora l'escalfor del cos d'un home...

Tot el que l'envolta la porta a la contemplació i introspecció, de manera cada vegada més intensa.

Set de gener, algú arriba a la cabana, un home que demana ser acollit, algú a qui cerquen, assistiran junts a una nova aurora, s'ha identificat, forma part d'un grup de persones compromeses per salvar el territori, un compromís radical, si pot arribar a la frontera serà un exiliat i no deixarà la lluita, el silenci, davant la destrucció del mitjà que ens acull, és complicitat. S'acomiada del fugitiu i es compromet amb el combat que lliurarà ella, plantarà arbres, seguirà el camí de Thoreau, una desobediència civil activa, un compromís vital.

Conviu amb els rigors de l'hivern, des de la seguretat d'un objectiu que l'omple de força:

"... el invierno me parecia cada dia más suave, más luminoso, más rico en aprendizajes." pàg. 86

Enriqueixen el text amb il·lustracions del tot necessàries. Una primera lectura que ens porta a la fidelitat i gratitud a l'autora. Una recomanació del tot segura.