viernes, 7 de marzo de 2025

llibre

 

 

 

 

NUSOS ENTRE ELS DITS

Leila Kasra

227 pàgs.



Leila Kasra, Teheran, 1976, Nusos entre els dits, 2025

Anais, una jove iraniana que viu a Ginebra, ocupa una habitació de sis metres quadrats, el terra cobert per la catifa que durant el dia plegarà per seure, una taula per treballar i el lloc mínim per guardar les seves pertinences. A les primeres planes coneixem la seva mare, una antropòloga que viu a Teheran, parlen per telèfon assíduament, tot el que diu aquesta dona és essencial:

"Et dic que les dones ens queixem de la nostra situació i provoquem els canvis, i els homes ens segueixen i inflen el pit." pàg. 7

"Els occidentals amb els seus drets humans, què es pensen que han inventat la roda?" pàg, 7

Del seu pare, bibliotecari, reprodueix unes paraules:

"...la curiositat per llegir necessita situacions de trobades fortuïtes entre el llibre i el seu lector..." pàg. 65

Anais, té una feina de cap de setmana, ha començat a fer traduccions i la seva fita és treballar a les Nacions Unides com a traductora i intèrpret; tot s'estronca quan rep una carta, té tres mesos per deixar el país, tres mesos que si tenim en compte que està matriculada seran a partir de la fi del període acadèmic, té sis mesos per decidir el seu futur; la possibilitat d'un matrimoni de conveniència li sembla una opció, coneix l'Anselm, que farà el paper d'alcavota, entre diverses alternatives es decanta per un advocat de prestigi, sembla que aquest home no està triant el casament, només, com un acte humanitari; hi ha uns anys de convivència, ella troba l'estabilitat professional, i passa a formar part d'un altre estatus, viuen en una casa a la vora del llac, tenen amics... Anais deixa el marit i l'opulència, tornarà a una habitació llogada, tornarà a la seva catifa, que l'acull i li dona consol, escriu cartes al pare que no enviarà, enyora la salmòdia de les pregàries de la Bibi, l'àvia.

Viu a Londres, coneix a la professora Smooth, una persona que li recorda la seva mare; en aquesta dona trobarà una gran ajuda, d'ella sabem que el 1990 estava casada amb un iranià, tenia dos fills:

"El país havia fet un pas de gegant cent anys enrere":

"A Europa trencàvem murs, a l'Iran els construïen." pàg. 171

La professora Smooth, havia escrit un llibre al mil nou-cents setanta-u, "els caps enturbantats eran rancuniosos" i van aplicar la seva justícia quan van tenir l'oportunitat.

La professora Smooth, ha estat a temps d'oferir una oportunitat a l'Anais, viatjarà a un congrés a Barcelona, també la possibilitat de quedar-se durant un any com a investigadora convidada. En aquest congrés també està convidada l'advocada iraniana Premi Nobel de la Pau 2003, Shirin Ebadi, per l'Anais l'horitzó és esplèndid en aquest moment; abans de marxar de Londres haurà de sofrir un gran trasbals, l'assassinat de la professora Smooth.

Final del període a Londres, Anais comprarà dos bitllets d'avió, per Ginebra i per Barcelona, a Ginebra la rep l'Anselm, incomunicació i retrets amb el que va ser el seu marit. En aquest moment, la notícia de la mort del pare, ofegat al mar Caspi "El llac salat més gran i més profund del món, tan gran que li diuen mar." La mare li demana que viatgi a l'Iran, per a ella no és el moment:

"Mare! El pare fa deu anys que és mort! Mare, no creus que quan ens vas deixar sols, al pare i a mi, nosaltres érem alguna cosa més que uns cossos sense vida com ho és el pare en aquest moment? Quines tradicions vas seguir, llavors? " pàg. 206

L'Anais, anirà a Barcelona, "és massa aviat o massa tard per tornar a la seva terra..."

A la coberta els editors ens diuen de l'autora:

"Li interessa i fascina la manera com les llengües modelen tant la comunicació com la nostra manera de percebre el món. Potser per això ha decidit escriure la seva primera novel·la en català."

Una recomanació del tot segura, una reflexió necessària, una obra que ens acompanyarà i a la qual tornarem, per gaudir amb serenitat d'una lectura que ens ha sacsejat i commogut, el nostre reconeixement i gratitud a l'autora que ens fa partícips al seu món emprant la nostra llengua.

No hay comentarios:

Publicar un comentario