llibre

 

 

 

VERTIGEN

D'ENTRE ELS MORTS

Boileau-Narcejac

Traducció Josep Maria Pinto

187 pàgs.

Pierre Boileau, (1906-1989), Thomas Narcejac, (1908-1998), Vertigen, (1954)

Ens fascina, en primer lloc , el procés creatiu de la novel·la, Boileau i Narcejac, treballaven conjuntament, col·laboraven des dels anys cincuanta, van publicar més de quaranta novel·les; Boileau explicava a Narcejac l'argument, aquest feia una primera versió a mà, la feia arribar a Boileau, que la passava a màquina, s'escrivien cartes per resoldre el problemes que sorgien, així és va crear el text de Vertigen (1954) la seva obra més coneguda. Quin privilegi seria accedir avui als originals de les primeres versions.

París, 1940, la ciutat encara no està ocupada, els joves han estat mobilitzats i és viu un clima de tensió i por; en aquesta realitat es retroben els que havien estat companys d'estudis Gevigne i Flavières, el primer és un empresari pròsper, la seva fortuna, de la qual disposa per via de matrimoni, es consolidarà definitivament, fa tractes amb el Ministeri:

"Flavières va observar les seves passes àgils i segures. Abans caminava a batzegades, amb una mena de quequeig de tot el cos. La fortuna de la seva dona l'havia transformat." pàg. 20

Pel que fa a Flavières, és advocat, va entrar a la policia i un fet va canviar el seu destí, perseguint un malfactor per una teulada, va veure caure i morir al seu col·lega, aquest record el turmentarà; té un despatx privat, Gevigne, el visita per demanar-li que "vigili la seva dona", no es tracta d'adulteri, el que fa patir el marit és una conducta estranya, una identificació amb una besàvia, amb la qual és dona una semblança física sorprenent i que va morir, per voluntat pròpia, quan tenia la seva edat. Gevigne està absort per aquests negocis que el faran milionari, no pot viure pendent de la dona, per això demana a Flavières que en tingui cura, es tracta d'evitar que posi fí a la seva vida.

Abans d'haver vist mai a Madeleine, Flavières ja suposava que potser l'enganyava:

"Pel seu aspecte de ricatxo, els seus cigars, els seus vaixells, els seus consells d'administració, per tot! En Flavières odiava a les persones massa segures d'elles mateixes. I, tanmateix, hauria donat qualsevol cosa per posseir una mica d'aquella seguretat en si mateix." pàg. 25

Madeleine és manifesta com una dona encisadora, un cop la salva de morir al Sena, comencen a viure el que per a ell és una relació d'enamorat.

A la fí es produeix el que estava previst, sortiran de la ciutat amb el cotxe d'ell, ella condueix, s'aturen en un llogaret amb un campanar i un cementiri, ella vol pujar, ell no ho aconsegueix... el seu vertigen, quan és dalt del campanar es llança al buit. Ha passat el que estava previst, Gevigne es farà càrrec de la situació, Flavières no l'acompanya, ha de partir per uns afers urgents fora de París:

"Amb la mort a l'ànima, va pujar a un autocar que se n'anava cap a Tolosa. No sabia que estaria fora quatre anys."

Flaviers torna a França, s'ha enriquit, ha obert un servei de gestió de litigis a Dakar, està malalt, un metge de París li aconsella que marxi al sud, ha de tenir cura dels neguits que el pertorben, també ha de deixar de beure. Amb aquest propòsit deixa Paris, farà una parada a Marsella, el metge havia suggerit un tractament psiquiàtric, no ho farà, no confessarà mai la passió que el va unir a Madeleine, la claror del sud el tranquil·litzaria... " El que l'havia degradat era la calor d'allà baix, l'excessiva llum. Ara estava salvat."

Abans de sortir de París, s'assabenta que en Gévigne és mort, es va matar conduint, la policia l'havia turmentat amb investigacions.

A Marsella es troba amb "Madeleine", no té cap dubte, inicia una relació, és una dona que té una altra identitat Renée Sourange, però; és "Madeleine", aquesta, turmentada per l'obsessió de Flavière, confessarà el que va passar a París.

Sourange, va assumir el repte de suplantar a Madeleine, també es va adjudicar la història traumàtica de la besàvia, d'aquesta dona en Gévigne va tenir notícia a través de la sogra, li havia explicat la història, li havia mostrat una pintura, en la qual es fa evident la semblança amb Madeleine, i li havia pregat que això fos un secret, la filla no ho havia de saber.

Una novel·la magistral, el marc històric, l'aprofundiment en torn la identitat. Una recomanació sense reserves, cal tornar al film, excel·lent; però les diferències amb el guió fan imprescindible i donen un gran valor al llibre.