LA ÚLTIMA
FUNCIÓN
Luis Landero
220 pàgs.
Luis Landero,
(1948), La última función, (2024)
A la coberta
ens diuen:
"...Landero vuelve a fascinarnos con
personajes que emergen de la bruma y salen a escena para vivir una
experiencia transformadora."
És l'any 1994, Tito
Gil torna al bar del seu poble després de dècades d'absència, els
jubilats que ocupen els seus llocs el reconeixen, la seva veu, aquell
prodigi que els va seduir quan era un infant, els va dur a tots al
record del 1958, quan Tito va ser el protagonista de "Milagro
y Apoteosis de la Santa Niña Rosalba" la representació
teatral que anualment es celebrava al poble, San Albín, a la serra
de Madrid, Tito Gil era una meravella de memòria i de dicció, era
un actor, no li calia cap formació, i els anys van demostrar que
també ho era en el seu esperit, amb la il·lusió i el projecte en
tenia prou per viure, al poble va anar conreant el seu talent, va fer
el pas a la capital, aviat va poder recitar quasi tota l'obra de
García Lorca, El Lazarillo, El Quijote, Lope,
Shakespeare... mai va tenir cura de la seva aparença, malgrat tot,
les seves qualitats interpretatives el feien capaç de captivar als
que l'escoltaven, es va consolidar com a artista, van arribar les
gires internacionals, acompanyat d'un músic i un tècnic de llums,
també va arribar la decadència i potser era a prop de l'ocàs...
A
San Albín li demanen que porti als escenaris l'obra que fa dècades
que ha deixat de representar-se, no es pot negar, els veïns entenen
que aquella representació pot donar visibilitat a un lloc que s'està
apagant, que pot desaparèixer, li parlen de la possibilitat de fer
arribar el turisme i la salvació econòmica, ell no els pot decebre,
tot va bé, esperen a l'actriu que és vital per dur a terme el
projecte.
Ens presenten a Paula, una dona que malgrat
haver viscut la menys atractiva de les jornades, quan corre per
agafar el tren que la portarà a casa seva, conserva l'essència de
la nena i la noia que va ser, somiadora, lluitadora, guapa... tot i
que no ha deixat d'acumular derrotes; baixa del tren en una estació
que no és la seva, al mig del no-res, es troba un home amb una moto,
ella puja, van a parar a un bar on és rebuda amb tots els honors, no
ho entén, però deixa fer... en aquell poble esperaven una actriu
que Tito Gil necessitava per al paper principal de l'obra que havien
de portar a l'escena, Paula assumeix aquest paper, s'adapta al
malentès, esdevé una actriu de dots extraordinàries, el que
esperaven d'ella. Tito i Paula, es van trobar a l'escenari i a la
vida.
Landero ens porta a la plenitud lectora, tornarem a
La última función perquè la primera vegada ho hem fet al
ritme dels esdeveniments i Tito Gil ha marcat aquest ritme, però hi
tornarem, tots els personatges tenen perfils que volem retenir, hem
conegut vides on els somnis es materialitzen perquè les persones
tenen la virtut de mantenir les il·lusions, ens hem divertit i
manifestem sincera admiració per aquests meravellosos secundaris que
queden amb nosaltres.
Una vegada més fem palesa la més profunda admiració i gratitud a l'autor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario