viernes, 12 de abril de 2024

llibre

 

What do you want to do ?
New mail

 

 


LA ÚLTIMA FUNCIÓN
Luis Landero

220 pàgs.


Luis Landero, (1948), La última función, (2024)

A la coberta ens diuen:

"...Landero vuelve a fascinarnos con personajes que emergen de la bruma y salen a escena para vivir una experiencia transformadora."

És l'any 1994, Tito Gil torna al bar del seu poble després de dècades d'absència, els jubilats que ocupen els seus llocs el reconeixen, la seva veu, aquell prodigi que els va seduir quan era un infant, els va dur a tots al record del 1958, quan Tito va ser el protagonista de "Milagro y Apoteosis de la Santa Niña Rosalba" la representació teatral que anualment es celebrava al poble, San Albín, a la serra de Madrid, Tito Gil era una meravella de memòria i de dicció, era un actor, no li calia cap formació, i els anys van demostrar que també ho era en el seu esperit, amb la il·lusió i el projecte en tenia prou per viure, al poble va anar conreant el seu talent, va fer el pas a la capital, aviat va poder recitar quasi tota l'obra de García Lorca, El Lazarillo, El Quijote, Lope, Shakespeare... mai va tenir cura de la seva aparença, malgrat tot, les seves qualitats interpretatives el feien capaç de captivar als que l'escoltaven, es va consolidar com a artista, van arribar les gires internacionals, acompanyat d'un músic i un tècnic de llums, també va arribar la decadència i potser era a prop de l'ocàs...

A San Albín li demanen que porti als escenaris l'obra que fa dècades que ha deixat de representar-se, no es pot negar, els veïns entenen que aquella representació pot donar visibilitat a un lloc que s'està apagant, que pot desaparèixer, li parlen de la possibilitat de fer arribar el turisme i la salvació econòmica, ell no els pot decebre, tot va bé, esperen a l'actriu que és vital per dur a terme el projecte.

Ens presenten a Paula, una dona que malgrat haver viscut la menys atractiva de les jornades, quan corre per agafar el tren que la portarà a casa seva, conserva l'essència de la nena i la noia que va ser, somiadora, lluitadora, guapa... tot i que no ha deixat d'acumular derrotes; baixa del tren en una estació que no és la seva, al mig del no-res, es troba un home amb una moto, ella puja, van a parar a un bar on és rebuda amb tots els honors, no ho entén, però deixa fer... en aquell poble esperaven una actriu que Tito Gil necessitava per al paper principal de l'obra que havien de portar a l'escena, Paula assumeix aquest paper, s'adapta al malentès, esdevé una actriu de dots extraordinàries, el que esperaven d'ella. Tito i Paula, es van trobar a l'escenari i a la vida.

Landero ens porta a la plenitud lectora, tornarem a La última función perquè la primera vegada ho hem fet al ritme dels esdeveniments i Tito Gil ha marcat aquest ritme, però hi tornarem, tots els personatges tenen perfils que volem retenir, hem conegut vides on els somnis es materialitzen perquè les persones tenen la virtut de mantenir les il·lusions, ens hem divertit i manifestem sincera admiració per aquests meravellosos secundaris que queden amb nosaltres.


Una vegada més fem palesa la més profunda admiració i gratitud a l'autor.

No hay comentarios:

Publicar un comentario