ABECEDARIO DE LA
PÓLVORA
Yordán Radíchkov
Traducció Viktoria Leftérova
y Enrique Gil Delgado
244 pàgs.
Yordán Radíchkov,
(1929-2004), Abecedario de la pólvora, (1969)
(primera
edició Automática sept. 2014, segona edició jun. 2023)
Quan
acabem la lectura de Abecedario de la pólvora, hem descobert
un univers ple de personatges i éssers extraordinaris, les primeres
narracions ja ens han dut a la fascinació, ens avenim a entrar en un
món que ens ha captivat, un llenguatge planer i persones que en ple
segle XX ens presentem unes formes de vida ancestrals, al relat La
capa, assistim al procés d'elaboració des de la filatura, fins
que el sastre entrega la capa al client; en aquest relat coneixem
personatges que ens acompanyaran, com Dos cigüeñas,
aquest home, que va ser obrer a Alemanya, explica fascinat els
prodigis de la tècnica, deu el seu malnom a la marca d'eines
alemanya Dos cigüeñas, però ha d'acceptar que la
perfecció de la capa que confeccionen a la seva terra està per
sobre dels abrigalls que va dur de l'experiència alemanya.
Cadascú
fa el seu ofici, molts col·laboren amb la resistència, herois
anònims que es deixen la vida com el venedor de ceràmica, Lázaro,
o el forner i la seva dona que seran cremats dintre de casa seva,
algú els va delatar i és la pedra que ho dirà:
El
tío Ángel i la tía Vasilka son un ejemplo sagrado
para nosotros y su monumento solo puede ser obra de manos sagradas.
La piedra misma, aunque sea fria e insensible, no se puede dejar
labrar por anos impuras." pàg. 123
La picaresca
dels gitanos a Teatros ambulantes, els dots sobrenaturals dels
animals a Peleones, la relació amb la natura Los nidos del
año pasado, ens diuen al final de la narració:
"Parece
que la vida del adulto consiste solamente en destruir la vida de la
infancia, aunque no logra romperla por completo. Todavia hoy
paseando, hay veces que oigo a alguién silbar.
...Entonces me
fijo atentamente y distingo entre los pies de los desconocidos al
mirlo de mi niñez que me mira y me guiña el ojo..." pàg.
155
Hem descobert un univers màgic, el que ens expliquen
està per sobre de la censura, hi ha la saviesa de les persones en
estat pur; la profunda bondat d'un home a El soldadito, aquell
home gens aparent, del qual els seus caps no sabien que n'havien de
fer, "había introducido controversia moral en el
regimiento" les seves paraules no deixen de ressonar, mentre
que les dels grans discursos s'han oblidat totalment.
Hem
fet nostres unes històries a les quals no podrem deixar de tornar,
ens hem endinsat en un món il·lusori amb un somriure i també hem
experimentat el dolor més profund.
Una recomanació sense
reserves, una obra que no podem deixar de tenir en compte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario