LLIBRE

 

 

 

AGUAS DE PRIMAVERA
Ivan Turguénev
Traducció i Nota preliminar
Joaquín Fernández-Valdés
211 pàgs.

Iván Turguénev, (1881-1883), Aguas de primavera, (1872)

Aquesta edició ve precedida d'una Nota preliminar del traductor, ens ajuda a situar aquesta nouvelle dins el conjunt de l'obra de l'autor, en llibres anteriors, Turguénev té la preocupació per plasmar el moment històric que va viure, ens diuen:

"Liberado de esta necesidad de reflejar las polémicas del momento, el autor ruso se centró en aspectos más universales, en los grandes temas de la vida..." pàg. 11

A la maduresa, quan fa balanç de la seva vida, Dmitri Pávlovich Sanin, recorda un moment determinant de la joventut, en la seva reflexió constata que ha estat feble i s'ha deixat dur per la inèrcia, a cinquanta-dos anys no hi cap moment de la seva existència del qual se senti satisfet per les seves accions, ens diu:

"-que el niño con tal que no llore, se consuele con lo que sea-" pàg. 18

El nostre personatge, tornant d'un viatge a Itàlia, passa per Frankfurt, allà fa coneixença amb una família italiana establerta a la ciutat, regenten una pastisseria, un grup format per la mare; Gemma, la filla gran; Emilio, l'altre fill, i Pantaleone, un servent-amic, algú que havia estat cantant d'òpera i que és un membre més de la família. Gemma és una noia bellíssima i amb uns atributs personals de bondat i talent que la fan especialment atractiva, la mare és una dama intel·ligent i amb sentit de l'humor. El jove rus que va entrar casualment a la botiga, quedarà feliçment atrapat, i l'estada a la ciutat, que havia de ser d'unes hores, sembla que es convertirà en el seu destí definitiu; es casarà amb Gemma, la noia desfà el seu compromís de matrimoni amb un empleat d'una de les botigues més importants de la ciutat, un home amb un futur prometedor.

Sanin marxa a Wiesbaden, dos dies en els quals té previst enllestir la venda dels seus béns per establir-se a Alemanya. El destí posa al seu camí un antic company d'internat, Pólozov, un personatge del tot peculiar, té capacitats per acomodar-se al que sigui, per tal de viure únicament amb la preocupació d'empolainar-se i gaudir dels àpats. Aquest home està casat amb Maria Nikoláievna, una dona molt rica, la qual valora la llibertat del seu matrimoni, el marit té cura de vestits i guarniments, és eficient, i aquí s'acaben les seves obligacions. Maria Nikoláievna havia de comprar les propietats de Sanin per fer possible el matrimoni del rus amb Gemma. Aquesta dona, llesta i transparent en les seves accions, no amaga uns orígens humils i no fa cap esforç per aparentar, "permet triar" constantment a Sanin i aquest, enlluernat, desfà el seu compromís amb la italiana.

Gemma refà la seva vida, transcorreguts més de vint anys, viu a Nova York, ha format una família i gaudeix d'una existència estable i plàcida, la mare mor al seu costat després de conèixer els nets, el germà ha mort com un heroi de guerra a Itàlia.

Sanin, a Wiesbaden, va decidir seguir Maria Nikoláievna a París, en comptes de tornar a Frankfurt, aquesta tria el portarà a un període al "servei" de l'amant i a la soledat en què es troba.

Ens han presentat diferents arquetips universals, que intervenen en la vida dels altres, que tenen capacitat per decidir lliurement i que són víctimes de la inèrcia, reconeixem perfils quotidians.

El nostre reconeixement al mestre Turguénev per l'anàlisi excel·lent, també hem de manifestar la nostra gratitud al traductor, Joaquín Fernández- Valdés que ens ha fet arribar, magistralment, altres obres de Turguènev i que ens porta a relacionar l'autor amb el traductor. Queda a la nostra experiència de lectors una observació impecable. Una recomanació sense reserves.