AURES
Montserrat
Morera Escarré
201 pàgs.
La natura, els elements,
per sobre de tot, les persones, l'entorn que les acull, les mirades
que no es poden deixar de registrar, sempre amb compromís,
preocupació davant les víctimes que el sistema genera, la
celebració sincera quan triomfa l'harmonia.
Hi ha éssers
que vàrem fer nostres a l'obra anterior,
RAVALS, els saludem, s'ha establert una
sintonia.
La responsabilitat davant els infants:
"I
no la vas advertir, no la vas preparar per a la vida, sinó per a una
utopia..." pàg. 19
Terra,
seguint la petja d'en Ramon, coneixem la vida de pagès, l'infortuni
de les guerres, la soledat dels homes que sembla que només poden
alenar amb els peus plantats a la terra i que la vida fa anar a parar
a caus de les ciutats on es fa difícil veure una mica de cel, en
Ramon no deixa de cercar la terra, com sigui, unes hores, un tros
llogat...
La capacitat de mirar als ulls als nouvinguts,
als desplaçats per força, registrar quan es dona el miracle que
farà possible la convivència; mares que viuen el seu dol com podem,
destí d'un ram de flors que acabarà sent quelcom més que un record
per a la filla de la Carme. Maleta
i Puta,
una àvia i una mare, empatia i compromís. Enginy i humor quan
seguim la trajectòria d'unes sabates, o les sorpreses que la vida li
ofereix a un gat. La natura i els valors, Biga,
Orenetes, Embut.
Aures,
l'autora té una manera de dir que ens fa còmplices, per tant, no
podem més que expressar la nostra gratitud i fidelitat.
M'agrada molt com has utilitzat el recurs de l'enumeració caòtica per captar amb sensibilitat els diversos aspectes del llibre. No és fàcil fer una ressenya d'un llibre de relats i tu has fet diana. Gràcies, Ramona!
ResponderEliminar