llibre

 

 

 

 

A TREN PERDUT  

Joselyne Saucier

 
Traducció Marta Hernández Pibernat
269 pàgs.

Joselyne Saucier, (1948), A tren perdut, (2020)

"Aquesta dona va néixer a la banda positiva de la vida, es podia aferrar a un branquilló, al que fos per mantenir-se a la banda de l'esperança, de la llum, de la bellesa, de la felicitat. No podia abandonar la vida sense haver disposat una sortida de socors per a la seva filla." pàg. 257

Gladys Campbell, filla d'un docent itinerant, va viure als trens fins a setze anys, és al món gràcies a la comunitat de finlandesos on les dones van acollir a la seva mare i van assistir-la al part, com a reconeixement el nom; del seu pare va rebre la certesa de "les múltiples possibilitats d'una jornada i del sol que acaba sempre brillant."

Els schools trains, una experiència d'escola que ha deixat una empremta que uneix de per vida a aquells infants que van compartir els dies de convivència a l'escola itinerant, són adults amb un sentit de l'amistat i la solidaritat a uns nivells que per als no iniciats és una utopia.

Na Gladys coneix la felicitat de l'enamorament més pur i el dolor de la soledat més radical quan perd l'estimat, ha d'assimilar la mort amb "naturalitat", és la realitat dels miners, la mort com un fet quotidià, queda sola amb la criatura que ha de néixer, Lisiana, qui va arribar al món amb el desavantatge d'haver estat "amarada de llàgrimes". Primer sembla que la força vital de la mare pren protagonisme, durant la infància i el primer moment de la joventut sembla que trobarà el seu lloc al món, arriba un moment en què tot es trenca, la Lisiana només té voluntat per lluitar per desaparèixer, contra tota lògica, la vida s'encaparra més que ella a mantenir-la, la vida i la seva mare que un bon dia té la seguretat que no la salvaran els fàrmacs ni cap teràpia, la salvarà optar per la felicitat, aquesta felicitat que a la Lisiana li és estranya, que no ha reconegut, malgrat la seva mare, malgrat els amics de la mare...

"A què treu cap aquesta tirania de la felicitat? La Lisiana està molt millor sent infeliç que intentant ser feliç." pàg. 222

Quan la Gladys sap que ha arribat al final, que li queden dies, puja al tren, anirà de l'un a l'altre, es farà esmunyedissa per als que la segueixen, trobarà la Janelle, una dona a la qual no fan cap gràcia els vells, però a qui una força irresistible uneix a aquella velleta, en tindrà cura, implicarà a la germana infermera, acceptarà la responsabilitat de vetllar per la filla, ajudarà a Lisiana a trobar un lloc al món:

"La Lisiana travessa les rialles i les llàgrimes, respon a les salutacions, afegeix el que cal i se'n va amb el seu pas d'autòmat. Està en pau en aquest entorn." pàg. 252

Al costat de la Gladys ens hem encarat a la vida i a la mort, i com ens diuen a la coberta, aquest llibre és també "un bell al·legat a favor del tren."