llibre

 

 

LA PROMESA
Damon Galgut
Traducció Celia Filipetto
324 pàgs.

Premi llibreter 2023

Sud-àfrica, al llarg de trenta anys, període en el qual el país s'apropa, lentament, a la independència, l'aconsegueix de manera gradual, malgrat el pes de la història, el poble té possibilitats d'aconseguir una precària llibertat. Durant d'aquestes tres dècades, els membres de la família Swart, blancs i propietaris d'una granja, van cap a la decadència definitiva, assistim al final dels pares i dos fills, a la pèrdua de les propietats, a l'esfondrament de la casa que va acollir les generacions anteriors.

La primera a deixar aquest món és la mare, serà assistida, als darrers moments, per la fidel serventa Salomé, expressa el seu anhel de ser enterrada segons els rituals dels seus, ve d'una família jueva; la cunyada, Marina, ho interpreta com la darrera de les impertinències de la peculiar dona del seu germà, la malalta va tenir un altre desig al final de la vida, donar a la minyona, que va estar sempre al seu costat, la petita casa on havia viscut sempre.

Els germans es troben al funeral, la filla petita, Amor, partirà i no la localitzaran fins que no sigui per assistir a l'enterrament del pare. Anton, el fill, prendrà el relleu a l'administració dels béns, sense gens d'habilitat, tenia altres somnis, tot s'havia anat frustrant de mica en mica, queda una darrera esperança, acabar una novel·la començada molts anys abans.

Arriben als darrers moments de la filla gran, la més convencional, la més fidel als principis de classe que li van transmetre, viu un final terrible, deixa els fills bessons, al marit i a l'amant.

Quan mor l'Anton, al recompte de béns sumen més els deutes que les propietats. Amor, la filla petita, l'única desvinculada dels seus, només ella ha tingut una vida al marge del que corresponia als seus orígens, una vida d'entrega als altres, és infermera, té cura de malalts terminals; fa dècades que ha rebut ingressos corresponents a una part de l'herència, mai ha fet ús d'aquests diners. Només té una preocupació, que es faci realitat el desig de la mare, que la minyona Salomé sigui propietària de la casa on viu, també seran per a ella i al seu fill Lukas els diners que Amor ha deixat acumular durant tot aquest temps.

Lukas, el fill de Salomé, un home turmentat, Amor té el record del dia que va morir la seva mare, eren dos adolescents, eren amics, ara, ell no la tracta amb cordialitat, no pronúncia el seu nom, és un home turmentat, carregat de rancúnies, era un jove que hagués pogut prosperar, el pare d'Amor li volia pagar estudis, però res va impedir que la seva vida es trenqués, la mare diu:

"Después de la primera vez que estuvo en la cárcel no ha vuelto a ser el mismo..." pàg. 318

Amor deixa, per darrera vegada, la terra dels seus, torna al compromís amb els malalts.

Una gran obra ens ha colpit, hem assistit al final d'una pròspera saga familiar. Al país, les condicions polítiques han canviat, però Salomé i Lukas no seran a temps de gaudir-ne amb salut, ha trigat massa a fer-se justícia. Una recomanació sense reserves.