llibre

 

 

 

LA MARE BALENA I ALTRES CONTES

Víctor Català

 
Il·lustrat per Elena Ferràndiz
Selecció i pròleg Care Santos
111 pàgs.

Víctor Català pseudònim de Caterina Albert i Paradís, (1869-1966), La mare balena i altres contes, 1920

El tret que no pot deixar de portar-nos a l'admiració més rotunda és la perfecció i riquesa en l'ús de la llengua.

Sis narracions, que ens fascinen i ens emocionen com correspon a la grandesa de l'autora, ens presenta el món que l'envolta, denúncia la injustícia, la petitesa i la mediocritat, fa uns retrats humans que amb un sol traç prenen cos i queden amb nosaltres, té un sentit de l'humor que ens apropa al tarannà d'una dona excepcional i una delicadesa i sobrietat davant les tragèdies que ens trasbalsa.

L'amoreta d'en Piu, coneixem una vella rica, una dona sense cap atractiu, ens descriu "els parpres rogencs, estesos com domàs en balconada". Pàg. 23

Va ser majordoma del rector, una dona capaç de fer el que sigui per acumular patrimoni, un cop mort el capellà es disposa a viure el seu benestar, lloga una minyona, quan la jove té un pretendent, la vella li pren, el jove encantat d'esdevenir l'amo; coneixem la vida a un poble, la ingenuïtat de la minyona, la veneració cap als senyors.

La vella, la pobresa, la falta de respecte als vells quan deixen de ser útils, la soledat de qui ha perdut totes les capacitats, només li queda una mirada esfereïdora, del tot eloqüent.

La pua de rampí. Ens presenten la joveneta eixerida, valenta, amb enginy:

"¿Ara te'n vas a la Rambla? Arribaràs tardet...
-Ca! Ja tresco, si convé... Quan l'estable l'aguarda, l'euga coixa és gallarda..."

Una dona que sap protegir-se, la seva acció serà un secret només descobert pel seu pare.

Carnestoltes, la marquesa d'Artigues, malalta i sola, Glòria la cambrera, la dona fidel que ha dedicat la vida a la senyora, dels quinze als quaranta-cinc anys, el temps ha transcorregut sense cap altre objectiu que servir:

"...son destí hagués sigut únicament el d'anihilar-se i servir de contrapès a un altre destí…"

La marquesa i la serventa, dues vides malaguanyades, silencis, cap de les dues sortia del paper que el destí li havia donat, al final de la vida la pobra cambrera gaudiria d'atencions que sempre li havien estat negades, perquè "regnava en el cor de la senyora".

L'enveja, quan l'amor, que sembla tot perfecció i harmonia, no porta fills al matrimoni:

..."Lo que se'n va en ufana es perd en fruita, i els amors més roents, los més estèrils." pàg. 91

La Mare Balena, la crueltat dels infants del poble, la soledat del nen que és el centre de la vida dels seus, té privilegis que l'aïllen, pateix l'enveja dels petits bergants.

Víctor Català, per deixar la seva petja a la literatura, va haver de recórrer al pseudònim, com a dona no hagués sigut acceptada, ha deixat una obra a la qual no podem deixar de tornar, forma part dels clàssics imprescindibles.