Françoise Sagan
Traducció Josep Maria Pinto
176 pàg.
Françoise Sagan,
(1935-2004). Un cert somriure,
(1956)
Una vegada més la nostra fascinació davant l'obra
d'una dona de vint-i-un anys, una capacitat d'aprofundir en els
sentiments, saber mirar i entendre el món que l'envoltava, uns dots
per a l'anàlisi que no ens poden deixar indiferents.
"En
Bertrand es va mostrar incòmode. Feia un posat digne que no li
quedava bé. A mi m'agradava alegre. Ens agrada que les persones a
qui hem fet mal estiguin alegres. No incomoda tant." pàg.
66
La Dominique, és una jove estudiant que viu a París,
en una habitació llogada, manté una relació amb un company, viuen
sense eufòria allò que podria semblar un enamorament.
Un
bon dia apareix en Luc, l'oncle d'ell, un home de quaranta anys,
casat i amb una tendència irreprimible a les infidelitats, la
Dominique es deixa dur, assistim a les intrigues amb la Françoise,
la dona d'en Luc, que l'acull a casa amb grans mostres del que ens
sembla sincera generositat, tot i que estem segurs que sempre té
present la tendència irreprimible del seu home.
La
Dominique, veu al Luc i la seva dona com a "éssers lliures i
forts", l'acullen, li ofereixen casa seva perquè pugui estudiar
amb més confort, la Françoise s'adona que necessita un nou abric,
tot és cordialitat i bones maneres, i és com si la relació
paral·lela fos inevitable.
"Més
tard anirem a sopar, després ens n'anirem al llit junts i d'aquí a
tres dies ens acomiadarem. Probablement, no serà mai més com ara.
Però aquest moment és aquí, nostre; no sé si és amor o entesa;
no té cap importància." pàg. 118
Assistim a la
reflexió d'una jove, davant de l'experiència que la vida li
proposa, coneixem un seductor com a característica dominant del seu
tarannà, ella ha conegut una forma de vida sense escrúpols, i això
la porta a quelcom que s'apropa a una forma de felicitat.
Un
altre gran encert al catàleg de Petits plaers.
No hay comentarios:
Publicar un comentario