Amb èmfasi: recomanacions literàries

 

What do you want to do ?

New mail

 

 

LA MIDA JUSTA

Jostein Gaarder

Traducció Carolina Moreno Tena

142 pàg.

"Som tan desmesuradament, insondablement, rics en vivències, en coneixements, en records i en vincles entre nosaltres. I quan amollem les amarres i ens n'anem, tot es desfà i s'esvaeix, s'oblida" pàg. 11

l'Albert, rep un diagnòstic fatal, no pot acceptar-lo, els símptomes semblaven irrellevants, per un moment semblaven senyals que hauria estat millor obviar, acceptar com una pega amb la qual conviure, no és possible, el diagnòstic és segur els símptomes duen a una conclusió clara i transparent, el mal és irreversible, té nom i una evolució que les estadístiques demostren i fan més certa, el moment final ja està escrit, hi ha vegades que el final no és un enigma, de sobte és una certesa. Aquesta certesa es la darrera responsabilitat per a l'Albert, es dona un termini de vint-i-quatre hores per prendre la decisió que espera que sigui la més encertada, pensa en els seus, la dona, el fill, la nora i la neta, s'aïlla a la Casa de Conte, aquell refugi idíl·lic que fa dècades que té un protagonisme especial per a tots.

l'Albert no té uns sentiments religiosos que el portin a viure la vida "sabent" el que l’espera, no és d’aquells que tenen l'absoluta seguretat que allò que vindrà serà millor, l'Albert troba la serenitat en allò que ha viscut, té una profunda gratitud a la vida per tot el que li ha donat, també té por i ràbia, impotència... Per què la certesa absoluta dels metges? Per què els finals avançats sense lloc pel dubte? Ho accepta, i fa un darrer sacrifici per no posar-ho més difícil als seus, la idea del final ràpid i segur, que és el que desitja, no és duu a terme, és el darrer acte d'amor cap als qui deixarà.

l'Albert "un humanista que es va convertir en astrònom amateur", l'indret privilegiat de la Casa de Conte, les lectures el van dur a ser un autodidacta en aquesta segona vocació que el va familiaritzar amb els grans misteris, misteris que va compartir amb la neta i que potser van deixar en la nena la llavor del dubte, aquest dubte que la farà millor, més gran per tenir consciència de la petitesa.

Una reflexió sàvia i serena davant un final anunciat, un cant d'amor a la natura, el repàs d'una vida amb pocs secrets conscients, amb pocs racons a l'ànima, la humilitat d'acceptar la petitesa que ens fa grans.