LLIBRE

What do you want to do ?

New mail

 

 

APUNTES PARA UN NAUFRAGIO

Davide Enia

Traducció Miquel Izquierdo

240 pàg.

El retrobament de pare i fill, a Lampedusa, un retrobament carregat de silencis eloqüents:

"En el sur expiamos una tara comunicativa hija de una cultura secular en la que callar es sinónimo de virilidad" pàg. 46

Aquest moment, coincideix amb els darrers dies de l'oncle, el germà del pare:

"...tres seres humanos diferentes con un vocabulario físico descaradamente idéntico" pàg. 145

I sempre present el drama dels refugiats, el relat d'aquells que els reben, una parella que han obert un establiment per acollir els que s'aturen a l'illa, els donen tot el confort que poden, i a qui ho vol, també li expliquen on es troba. Els expliquen el drama de qui arriba i de qui no ho aconsegueix, de qui pot seguir el seu camí i qui troba el seu final a terra ferma. No és fàcil la comunicació, no se'ls ha de compadir, qui vol seguir el camí treu forces d'allà on no n’hi ha...

Paral·lelament assistim al final de l'oncle Beppe, un home que ha tingut una vida plena, que viu un final anunciat amb tota consciència, acompanyat dels seus, en els darrers moments, serà visitat per les moltes persones amb les quals el va unir un sentiment d'amistat. També és recordat el final d'una tia de la família, Nunzia, una dona estimada, que rep el privilegi final d'una vetlla, els homes al menjador, en silenci, les dones a l'habitació al voltant del seu cos, les converses en record de la vida compartida, vivències que sobreviuen potser un parell de generacions, aquesta és un forma d'immortalitat.

I tots els altres, els que moren al mar, o abans al desert, els que són font de riquesa per alguns, el viatge té un preu desproporcionat, un preu que esclavitza els supervivents i els parents que queden al lloc d'origen, el dolor, la humiliació, fa 25 anys que dura el drama de Lampedusa, va  haver un període que van deixar d'arribar embarcacions i els diaris anaven plens de la notícia, una altra falta de respecte, no havia aturat la mort, s'havien desviat les embarcacions per evadir les mirades crítiques.

Hem conegut la vida i la mort viscudes amb dignitat i les vides sense possibilitats.

Una reflexió malauradament mai prou repetida, del tot necessària, perquè el negoci del tràfic de persones és admès  per una societat que ha fet una cuirassa davant les imatges i ha admès que hi ha diferents categories humanes. Una vegada més una recomanació sense reserves.